Crim. Foto: Tadeu Drayer
Una història que van començar l'any 2011 per pura diversió entre tres companys de pis s'ha anat consolidant amb els anys. La família ha augmentat amb un quart membre i actualment ja tenen al sac una demo, dos discos llargs i tota mena d'escenaris compartits amb bandes com Toy Dolls, Bad Religion, Adolescents, The Last Resort o Bad Manners.
Està molt desolada la zona tarragonina quant a punk i rock compromès? I en l'àmbit català?
Quan vam començar, el punk en català que no fos estrictament polític era pràcticament inexistent, hi havia algunes excepcions però eren comptadíssimes. Ara sembla que hi ha una nova onada de punk-rock i hardcore en la nostra llengua. La gent va perdent una por que hi havia a caure en un estereotip absurd que hi havia abans, que et lligava sí o sí a determinats col·lectius o idees. Estem contents d’haver contribuït perquè molts hagin fet com nosaltres i diguin paraulotes i es caguin amb tot en català. Pel que fa a Tarragona també hi ha una mica més de moguda de la que estem acostumats, almenys surten grups nous on no hi toca cap de nosaltres, cosa que feia anys que no passava. Els tarragonins Groggy Rude i els reusencs Sang Freda ens acompanyaran en alguna de les dates de presentació del disc.
El primer disc es deia 10 milles per veure una bona merda (autoedició, 2011), un clar contrast amb el disc de Manel, aquest nou, en canvi es diu Blau sang, vermell cel. Un títol més subtil i amb més matisos. Sou més seriosos cinc anys després?
No som més seriosos, ni direm allò que acaben dient tots els grups de merda algun dia: “Hem madurat, és un disc més adult...” Som més grans per motius naturals però seguim pensant el mateix i volent dir el mateix. El títol del nou disc és un joc fàcil de paraules en el que el vermell és el foc de la gent de baix de tot com nosaltres en el dia que ens enfrontem als de dalt de tot i fem vessar la sang blava.
Fugiu de l'himne cerveser i de la cançó-acudit que tan sovint es veu en aquest estil. La situació política, l'educació, els bancs, l'angoixa, la crisi... són temes que hi ha a les lletres de les vostres cançons. És un disc necessari en els temps que corren? És el moment de dir les coses clares?
Bé, això no ho podem dir nosaltres, però potser sí que és el moment que molts 'apollardats' es despertin. De fet sempre ho és, i és especialment alarmant amb la generació d’avui, on mana la festa major i el bon rollet, el mòbil per relacionar-se amb els altres de manera freda i distant, la televisió escombraria... per no parlar del reggaeton i merdes similars que només son eines dels poders per mantenir-nos submisos i desactivats. Així que si en certa manera alguna lletra nostra serveix perquè algú s’adoni d’això ja ens donem per satisfets.
Com ha estat enregistrar amb Santi García als estudis Ultramarinos de Sant Feliu?
Ha estat una experiència boníssima. Totes dues parts sabíem bé el que buscàvem, i dos de nosaltres ja teníem una experiència prèvia amb els germans García quan vam gravar amb la nostra banda germana The Gundown, així que des del principi no hi havia dubtes.
Aquest divendres 2 de desembre presenteu el disc a la sala Zero de Tarragona, l'endemà a l'Estraperlo de Badalona, i el 9 de desembre a la Gruta 77 de Madrid. Què ofereix Crim en directe?
Tenim moltes dates tancades, algunes encara per anunciar, i presentarem el disc a la majoria de llocs dels Països Catalans, amb algunes sortides esporàdiques a Madrid, Gernica i Orense, per exemple. Per a aquesta nova gira portem un espectacle bastant treballat amb un escenari amb plataformes mòbils, molts focs artificials, una baralla entre dos tigres, canons de confeti i més sorpreses que no podem avançar. Heu vist mai Kiss? És una puta merda comparat amb el que veureu als propers concerts de Crim.
.gif)
.gif)
