.jpg)
Jaume Tribó, mestre apuntador del Liceu Foto: Juan Miguel MoralesL'acte a l'Espai Liceu va comptar amb la presència de Lluís Gendrau, editor del Grup Enderrock; Oriol Pérez Treviño, musicòleg i director de redacció de la revista 440Clàssica; Cèsar Calmell, musicòleg i autor d'un dels articles especials d'aquest número monogràfic, i Jaume Tribó, mestre apuntador del Gran Teatre del Liceu i pou de memòria pel que fa a la història operística de Barcelona.
Tribó va recordar com de nen, per Sant Esteve, va assistir fascinat a les representacions d'Aida al Liceu, i va destacar que Verdi ha sigut l'autor operístic més representat de tots els temps a la ciutat de Barcelona, seguit de Donizetti i Wagner, en segon i tercer lloc respectivament. "La figura de Verdi és tan poderosa que ell tot sol, quan sorgeix, anul·la els 50 anys anteriors de música italiana", va assegurar Tribó.
Per la seva banda, Cèsar Calmell va destacar 'el gran humanisme' de les obres verdianes, qualitat que les ha fet extraordinàriament populars més enllà del prestigi que puguin tenir en determinats cercles intel·lectuals, i va explicar que això és el que els dóna precisament vigència i projecció de futur. Calmell també va exposar la idea que Verdi és l'autor que agafa l'òpera i li dóna una gran força dramàtica i teatral, recollint les ensenyances de Shakespeare i plasmant-les en escena.
A partir d'aquí, les intervencions dels assistents i dels ponents van derivar cap a una conversa sobre els paral·lelismes i els contrastos entre Richard Wagner i Giuseppe Verdi, i també cap a la manera tan especial i natural en què algunes òperes verdianes aconsegueixen sintetitzar la música, el text i el rerefons social i polític de la Itàlia del segle XIX.
.gif)
