Capitanejada per un artista amant del risc com Marcel Casellas, la Cobla Catalana dels Sons Essencials no és ni molt menys una cobla habitual. Ni per la seva formació de deu músics (a tibles, fiscorns i tenores s’hi afegeixen violí, guitarró, guitarra, veu... i tota mena de percussions aplegades sota la denominació ‘cuina catalana’) ni pel seu repertori, ja que ofereixen un viatge des dels balls i tonades d’arrel catalana (ball pla, rebatut, cant de pandero, rumba, jota, contrapàs, havanera, sardana...) fins a alguna excursió cap a sons del Magrib i l’eixelebrada fantasia balcànica.
El repertori d’aquesta atípica cobla –que ha estat adaptat recentment per diversos coreògrafs per a l’Esbart Joaquim Ruyra de Blanes– inclou entre altres una suite, “Del Pirineu a l’Atles”, elaborada pel mateix Casellas amb motiu del 150è aniversari de la tenora, el 2000, i també una altra suite, “Rumbejada”, on s’enllacen en clau de rumba la popular “Volem pa amb oli”, la composició de Marcel Casellas “Qui vulgui ballar la rumba” i la coneguda sardana de Pep Ventura “Per tu ploro”. La veu d’Heura Gaya i la riquesa rítmica i tímbrica arrodoneixen un espectacle que bascula entre les arrels mediterrànies i els tocs de jazz, i que ja té el disc corresponent (Amunt Produccions, 2012).
Aquest és un grup de so i creativitat sorprenents que a més, d’alguna manera, enllaça amb altres iniciatives ambicioses de la història del Tradicionàrius, com aquella Orquestra Simfònica de la Canya on el 1992 ja hi trobàvem amb la seva tuba un jovenet Casellas interpretant la “Suite de la Pobla de Segur” al costat d’un bon grapat de figures del folk català.
.gif)
