Jordi Gas és un músic de mil cares i llarg recorregut. El trobem ja el 1984 produint i tocant el baix al primer disc d’Enric Hernàez. També a la Salseta del Poble Sec i signant la producció del primer disc de Sopa de Cabra i d’altres grups del moment, com Octubre i 972. Anys més tard va integrar-se a Sau, Jarabe de Palo i Ai Ai Ai, i amb Valen Nieto van fundar Kuopac, amb qui van presentar un sol disc. El 2013, per primera vegada, va publicar un disc sota el seu nom: Gas I (Sota la Palmera, 2013). Tres discos més tard, ens arriba Gas IV (Sota la Palmera, 2026).

Aquest és el quart disc del teu projecte personal. Podem dir que ja no és una aventura, sinó un projecte sòlid?
Sí, i a més, tots quatre discos estan relativament concentrats en el temps: tot i haver fet música tota la vida, el meu projecte personal l'he començat relativament tard. Però sí, ja és un projecte sòlid. I m’he trobat que em passa una cosa: quan acabo un disc ja tinc temes per al següent. Per mi editar un disc és simplement per oblidar-me d’aquestes cançons i poder dedicar-me a una altra cosa. És curiós perquè mentre no acabo el disc no tinc aquesta sensació.



Això està creativament molt bé, però pels directes deu ser un inconvenient.
Sí, com que la gent no para de demanar-me directes, tinc problemes d’aquests, sí... Espero que es noti que estava parlant amb ironia [RIU]. Seriosament, es pot fer tot. I, arribat el moment, no tinc cap problema per cantar cançons que encara no he gravat. No tinc cap mania en aquest sentit. I això que he vist artistes que s’emportaven les cintes del multipista a casa per tenir-ho tot controlat. A mi m’agrada ensenyar com les cançons creixen i es van transformant.

Aquest disc és una continuació dels tres anteriors?
El tercer va ser una anada d'olla en què vaig voler fer música electrònica, i en aquest disc hi ha cançons; amb harmonia, melodia, lletra i ritme. Ara, gent que m'ha seguit m'ha dit una cosa molt xula: abans que comenci a cantar, ja es nota que és Gas. És el segell que tinc. Tinc una manera de posar els dits, una manera de buscar les notes, una manera de cantar i de fer les lletres, que donen aquest resultat.

He vist que has fet, altre cop, pràcticament tots els papers de l’auca.
Sí, sí… Estic molt conscienciat amb el medi ambient. Quedar per assajar implica moure cotxes, benzina, etc. Fins i tot el videoclip l’ha fet un noi que tinc aquí a la cantonada de casa meva. Al disc participa el Xavi Reija perquè l'hi vaig deixar sentir quan ja ho tenia tot fet i pràcticament entregat. Va considerar que amb unes bateries quedaria molt millor i li vaig dir que endavant. L’única putada de treballar sol és que perds perspectiva i de vegades va bé sentir altres opinions. Tot just ara començo a saber què vull ser quan sigui gran.


Tu has fet moltes coses i molt diferents al llarg de la vida. El veritable Gas és el d'aquests discos? O encara ens has d'ensenyar alguna altra cara?
El més personal, sí, perquè per fer cançons has de rebuscar una mica. Hi ha el Gas rumber, hi ha el Gas rocker, hi ha el Gas d'ofici. L’ofici és una cosa que he agafat amb el temps i jo crec que tinc. Puc tocar amb la Salseta, puc participar a l’espectacle Gener del 76, puc ser a molts altres llocs, puc fer de productor, etc.

Has treballat amb Sopa, amb Sau, amb la Salseta, amb Ai Ai Ai. Has muntat grups a banda del teu projecte personal. Què agafes de cada projecte?
Agafo coses de tota la música que he sentit al llarg de la meva vida i que m'ha agradat. Tota la música que he escoltat, tots els bolos que he fet… Tot això ho aplico a cada cas concret. Soc un home eclèctic.