Vol 1 (LaCasaCalba, 2013) és la plasmació discogràfica de l'espectacle de la POP Marxem de viatge! Per gravar-lo, aquesta orquestrina acústica sorgida com un projecte paral·lel d'Amanida Peiot es va tancar al quarter general de LaCasaCalba, a Tavernes de la Valldigna, equipat amb guitarra, guitarró, contrabaix, acordió, baix, glockenspiel, melòdica, saxo, botzina de bicicleta, xiulets, reclams d'ocell, ferralla, ampolla d'Anís del Mono, pal d'aigua, bombo de banda, platerets, congues, pistola galàctica, maraques improvisades, bossa de plàstic, campanes, mirlitó, cadira d'oficina, ganivets, pandereta, font d'aigua, tronador, sonalls, claus, repicador, cassó, caixa i globus. Tot un arsenal per ambientar com cal un disc on no hi ha ni un sol so sintètic.
SONS: Com sorgeix la POP?
FRANCESC BURGOS: Amanida Peiot som set, i en un moment dos dels integrants van tenir fills, un altre va anar a viure a Barcelona... Per la distància i els assumptes familiars ens vam distanciar una mica. Aleshores vam pensar de fer una mena d'orquestrina acústica com un projecte paral·lel amb Hugo Canet, Gerard Vercher i jo mateix. L'orquestrina la vam completar amb Xavier Alaman al contrabaix, i després amb Tonete Puerto. Tots dos han participat també al disc.
SONS: I com sorgeix aquest repertori 'popular galacticovalencià'?
FRANCESC BURGOS: Amanida Peiot som set, i en un moment dos dels integrants van tenir fills, un altre va anar a viure a Barcelona... Per la distància i els assumptes familiars ens vam distanciar una mica. Aleshores vam pensar de fer una mena d'orquestrina acústica com un projecte paral·lel amb Hugo Canet, Gerard Vercher i jo mateix. L'orquestrina la vam completar amb Xavier Alaman al contrabaix, i després amb Tonete Puerto. Tots dos han participat també al disc.
SONS: I com sorgeix aquest repertori 'popular galacticovalencià'?
F.B: D'una banda, el periodista Rafa Cervera ens va proposar de participar al cicle Intercanvis, on grups actuals fèiem versions de la música valenciana, i allà ja vam descobrir i preparar algunes de les cançons. I per altra part, hi va haver un programador que ens va proposar de muntar un concert per a tota la família, tenint en compte que nosaltres ja teníem una posada a escena, canvi de vestuari, etc. I així és com fa cosa de dos anys ens vam llançar a aquest projecte paral·lel, la POP, amb la qual presentàvem l'espectacle de teatre musical Marxem de viatge!, un muntatge amb gags i música sobre un viatge que passa pel Mareny, Mallorca, el riu Túria, les muntanyes... tot lligat amb les cançons i els seus personatges.
SONS: Vol 1 recull totes aquestes cançons, però és un treball amb entitat pròpia.
F.B: Primer vam fer l’espectacle de teatre musical i ara el disc, que hem volgut diferenciar. Sí que té elements pròxims a l'espectacle per a tots els públics, però les cançons estan ordenades d'una altra manera i no hem volgut que tingui connotacions infantils. Ara que el directe ja el tenim prou rodat, el disc és com l'altra cara que completa un binomi.
SONS: Entre les cançons hi destaca l'adaptació d'un poema inèdit de Remigi Palmero:SONS: Vol 1 recull totes aquestes cançons, però és un treball amb entitat pròpia.
F.B: Primer vam fer l’espectacle de teatre musical i ara el disc, que hem volgut diferenciar. Sí que té elements pròxims a l'espectacle per a tots els públics, però les cançons estan ordenades d'una altra manera i no hem volgut que tingui connotacions infantils. Ara que el directe ja el tenim prou rodat, el disc és com l'altra cara que completa un binomi.
“Un llangardaix i una au rapinyaire”.
F.B: Això ve d'enrere. Abans d'editar el seu disc Sense comentaris (LaCasaCalba, 2007), vam passar tres anys treballant amb en Remigi, animant-lo, fent tria de material... Entre tot el que tenia hi havia una espècie de sèrie de haikus, poemes breus, un dels quals parlava del combat entre un llangardaix i un ocell, que jo vaig anar cantant acompanyat del guitarró. Després muntant la POP me'n vaig recordar, perquè quadrava molt amb el concepte de l'espectacle d'aquesta orquestrina, i és una de les que més ens agraden.
SONS: A més de Remigi Palmero, també versioneu cançons populars que cantava Joan Monleon amb Els Pavesos, com el tango "Micalet Garcia". És una d'aquestes cançons que us han acompanyat des de petits?
F.B: Doncs no tant, el vam conèixer en detall arran del cicle Intercanvis, que et comentava abans. Vam conèixer l’obra de Monleon, i el meu pare em va explicar com n'eren de populars i trencadors Els Pavesos. I la veritat és que els seus discos estan molt bé. Es van tranvestir en època franquista, van renovar el cançoner popular... van fer moltes coses. Nosaltres ens hi reconeixem en molts aspectes, tot i que Els Pavesos tenien una posada a escena més exagerada. Pel que fa al "Micalet Garcia", nosaltres l'hem alterat una mica perquè narrem la seva vida i mort, però a més el ressuscitem.
F.B: Això ve d'enrere. Abans d'editar el seu disc Sense comentaris (LaCasaCalba, 2007), vam passar tres anys treballant amb en Remigi, animant-lo, fent tria de material... Entre tot el que tenia hi havia una espècie de sèrie de haikus, poemes breus, un dels quals parlava del combat entre un llangardaix i un ocell, que jo vaig anar cantant acompanyat del guitarró. Després muntant la POP me'n vaig recordar, perquè quadrava molt amb el concepte de l'espectacle d'aquesta orquestrina, i és una de les que més ens agraden.
SONS: A més de Remigi Palmero, també versioneu cançons populars que cantava Joan Monleon amb Els Pavesos, com el tango "Micalet Garcia". És una d'aquestes cançons que us han acompanyat des de petits?
F.B: Doncs no tant, el vam conèixer en detall arran del cicle Intercanvis, que et comentava abans. Vam conèixer l’obra de Monleon, i el meu pare em va explicar com n'eren de populars i trencadors Els Pavesos. I la veritat és que els seus discos estan molt bé. Es van tranvestir en època franquista, van renovar el cançoner popular... van fer moltes coses. Nosaltres ens hi reconeixem en molts aspectes, tot i que Els Pavesos tenien una posada a escena més exagerada. Pel que fa al "Micalet Garcia", nosaltres l'hem alterat una mica perquè narrem la seva vida i mort, però a més el ressuscitem.
SONS: L'apartat de versions es completa amb dues referències més coetànies: Oliva Trencada i Dani Miquel.
F.B: Amb Oliva Trencada i Pep Toni Ferrer hi tenim una relació forta a través de la discogràfica de LaCasaCalba. La versió de "Xoriquer mayday" la fèiem també al cicle Intercanvis, juntament amb "L'home dibuixat" de Sisa. Pep Toni ens la va sentir en directe i ens deia en broma: "Si la feu millor que nosaltres!". Pel que fa a "L'havanera d'Ulisses" de Dani Miquel, amb ell també ens tenim molta estima i respecte. Ell està fent una feina boníssima amb els xiquets, i el seu disc Triquilisò (autoeditat, 2007) és molt bonic.
F.B: Amb Oliva Trencada i Pep Toni Ferrer hi tenim una relació forta a través de la discogràfica de LaCasaCalba. La versió de "Xoriquer mayday" la fèiem també al cicle Intercanvis, juntament amb "L'home dibuixat" de Sisa. Pep Toni ens la va sentir en directe i ens deia en broma: "Si la feu millor que nosaltres!". Pel que fa a "L'havanera d'Ulisses" de Dani Miquel, amb ell també ens tenim molta estima i respecte. Ell està fent una feina boníssima amb els xiquets, i el seu disc Triquilisò (autoeditat, 2007) és molt bonic.
SONS: A Vol. 1 hi ha molt present el món de les bandes valencianes al costat d'aproximacions a la cúmbia i a la música popular llatinoamericana.
F.B: La música popular és la tradicional, la que s'ha fet i la que s'està fent, la que té moltes possibilitats de ser manipulada, d'alterar-se en els ritmes, la lletra... així ho veiem nosaltres. En aquest sentit, a nosaltres ens agraden molt la cúmbia i els ritmes afrollatins. I sobretot a través del nostre acordionista, que hem aplicat per exemple a la cançó de bressol "Mareta, mareta", que ha quedat com una 'cançó antagònica': una cançó de bressol adaptada com a música de ball, perquè els nens ja no volen dormir i volen sortir de festa...
Foto: Lluís LlapisseraF.B: La música popular és la tradicional, la que s'ha fet i la que s'està fent, la que té moltes possibilitats de ser manipulada, d'alterar-se en els ritmes, la lletra... així ho veiem nosaltres. En aquest sentit, a nosaltres ens agraden molt la cúmbia i els ritmes afrollatins. I sobretot a través del nostre acordionista, que hem aplicat per exemple a la cançó de bressol "Mareta, mareta", que ha quedat com una 'cançó antagònica': una cançó de bressol adaptada com a música de ball, perquè els nens ja no volen dormir i volen sortir de festa...
.gif)
