SONS: Aljub sempre s'ha destacat per fer discos treballats en detall: Escarbant en la memòria (Cambra Records, 2004), Afluències (compartit amb el grup Krama, Picap, 2009) i Portes (Picap, 2010). Són tots treballs molt delicats, però aquest ho sembla encara més.
JOANSA MARAVILLA: El plantejament d’aquest treball era que fóra un disc que sonara igual que sona la banda actual en directe, amb els membres que formen Aljub en eixe moment. Al llarg dels deu anys de trajectòria del projecte hem tingut diversos cantants. Els darrers, Rafel Arnal i Mara Aranda, ja tenien el seu treball i entitat propis, i ara ens interessava trobar un cantant poc conegut.
SONS: El nou cantant és Josep Pérez.
J.M: És un cantant que ha format part de diversos grups de pop-rock, té una productora, i a més va ser el primer cantant amb qui vam fer proves quan preparàvem el primer disc d’Aljub, Escarvant en la memoria. Al final no hi va cantar i es va quedar com una cosa pendent. Ara sí que ha pogut ser, i a més és ideal perquè buscava una veu que no vinguera directament del folk i que ens permetés treballar d’una altra manera.
SONS: Què més diferencia aquest treball dels altres?
SONS: Què més diferencia aquest treball dels altres?
J.M: Els discos anteriors els vam fer més a poc a poc. Aquest ha estat més ràpid, en bona part perquè ja teníem una idea clara de com havia de ser el projecte, els arranjaments, etc. D’altra banda, com que les experiències amb discogràfiques no han anat gens bé, en aquest hem volgut controlar tot el procés. En minúscules és el treball del qual estic més content.
SONS: Pel que fa a sonoritat, destaca la preponderància del llaüt i el nei.
J.M: Tot això ve arran dels cursos, seminaris i tallers que Efrén López ha anat fent al País València al voltant de les músiques orientals, la música otomana, etc. Va dur per exemple el flautista Christos Barbas, i l’actual sonador de nei d’Aljub, Andrés Belmonte, hi va participar; jo també he participat en eixos cursos fent ud... A més, també hem estat sentint molts llaütistes del que podríem anomenar ‘jazz oriental’, i hem anat buscant eixa sonoritat, amb el llaüt com a instrument principal, tant l’ud [el llaüt del món àrab] com, en alguns casos, el llaüt europeu.
SONS: Les lletres d'En minúscules també marquen un punt i a part respecte a treballs anteriors.
J.M: Sempre hem combinat les lletres tradicionals amb les de creació. A Portes vam demanar a diversos col·laboradors que ens escrivissin lletres (molts dels cantants que hi apareixien eren lletristes, també). Però a En minúscules m’he decidit a fer un altre pas i he fet totes les lletres de creació pròpia, tret de “Demà de matinet”, que és tradicional. Aquest era un vessant que volia treballar: ara ja em trobe disposat a fer totes les lletres d’un disc.
SONS: L’embolcall estètic que acompanya les cançons és molt especial: un llibret amb dibuixos de Francis Bartual, disseny de Joanra Estellés de La Casa Cantonera i lletres manuscrites i artístiques traçades per Joan Paredes.
J.M: Francis Bartual ha col·laborat des del primer disc d’Aljub, i en plantejar aquest treball vam veure que el format de CD ha quedat curt. A mi m’agrada molt el concepte de vinil, però era inviable, de manera que al final vam decidir fer un llibret amb el suport de La Casa Cantonera i Joan Paredes, un amic poeta que va aportar el que ell anomena 'maruscrits': unes grafies que semblen orientals i que recorden també les onades.
SONS: Una de les cançons, “Apologia de la disbauxa”, sembla que sigui on culminen totes les fusions que s'insinuen al llarg de l'àlbum.
J.M: En aquesta cançó hi ha una mescla de coses que potser no tindrien gaire relació entre si, però precisament juga amb el que s’explica a la lletra: mesclem línies pop, cant soul amb cant konnakol [el cant sil·làbic de l’Índia] i línies de veus inspirades en Dhafer Youssef, un llaütista i cantant molt especial que ens agrada molt. En definitiva, vam mesclar moltíssimes coses, en sintonia amb la lletra, que parla dels excessos.
SONS: Una altra cançó que sona especial i personal és “La meua caòtica col·lecció d’anònims essencials”.
J.M: És molt personal. Ve a ser com l’apartat d’agraïments que hi ha en tots els discos, i que aquí hem fet en forma de cançó. Hi ha alguns agraïments explícits (per exemple, quan parlo d’'un grec que toca i toca flamenc' tothom sabrà que és Spiros Kaniaris), i altres no tant. Al final també hi ha “un espai per si algú maula”, una expressió valenciana que fa referència a quan algú es queixa de qualsevol cosa; així ningú no em podrà dir que m’he oblidat d’ell. .
SONS: Relacionat amb aquest treball, estàs fent un espectacle on combines música i creació gràfica.
J.M: L’espectacle es diu Música animada, i va sorgir de la presentació que vam fer a La Casa Cantonera, a Algemesí. És un format petit, amb Francis projectant els dibuixos que va fent en directe i jo treballant amb loops creats en directe.
SONS: En deu anys, per Aljub hi han passat molts i molts músics... Podríem dir que Aljub, més que un grup, és una concepció musical?
J.M: Aljub és un projecte global, a través del qual vaig fent el que m’abelleix a cada moment. Ara de fet ja estem preparant un nou treball, on ampliarem les col·laboracions, i un altre projecte en el qual treballem és un muntatge audiovisual entre el grup poètic Confiteor de Joan Paredes, La Casa Cantonera, i Aljub, on apareguin textos, imatges... Trigarem a plasmar-ho, però anem treballant, i mentre estàs fent una feina, ja hi ha una altra idea que va naixent…
.gif)
