L'empremta de Chabuca Granda en el cançoner popular llatinoamericà és profunda, gràcies a peces que ja són estàndards com "La flor de la canela" o "Fina estampa". També va ser personatge influent en molts ambients artístics i culturals: va ser responsable indirecta, per exemple, de la introducció del caixó al flamenc, després que Paco de Lucía i Rubem Dantas descobrissin l'instrument gràcies a una trobada amb la cantant i el percussionista Caitro Soto, a Lima, el 1977.
Un any després, Chabuca Granda va publicar un dels seus grans discos, Tarimba negra (1978), amb la participació decisiva del pianista català Ricard Miralles, que en va signar els arranjaments. Miralles, que ha fet llargues gires per mig món amb Joan Manuel Serrat i Alberto Cortez, ho recorda així:
"Ens havíem conegut amb ella en una de les gires americanes de Serrat. Havíem tingut la sort d'anar a casa seva, a Lima. Ella era molt admiradora dels discos del Joan Manuel, i suposo que també li agradaven els arranjaments, així que em van cridar per fer aquest disc, Tarimba negra, que havia de ser un experiment diferent del que ella feia normalment. Havia de girar al voltant dels ritmes afroperuans, el landó, la marinera... amb presència del caixó. Es va fer als estudis Sonoland de Madrid. El seu guitarrista i el seu percussionista van gravar la base i després em van encarregar a mi d'afegir-hi 'una indumentària europea' amb el piano i els instruments europeus. Ella concebia aquest disc com un retrobament entre Amèrica i Europa. La foto de la portada és ella a la Casa de Campo, la vaig fer jo, havíem quedat allà i quan els vaig veure venir la vaig retratar".
Ricard Miralles recorda Chabuca Granda com "un personatge totalment aristocràtic; culta i amb una educació molt especial, una artistassa. Amb aquell disc va voler fer una aproximació a un tipus de gent, la comunitat afroperuana, amb qui ella en principi no tenia res a veure".
El pianista va haver de familiaritzar-se ràpidament amb els ritmes afroperuans per gravar Tarimba negra, però temps després, quan va tornar amb Serrat al Perú, va aprofitar uns dies de descans en què tots els músics van anar a visitar el Machu Pichu per escapar-se pel seu compte fins a El Carmen, a la costa pacífica, bressol de la música i la dansa afroperuana.
"Ella és bandera"
El músic peruà establert a Barcelona Gaddafi Núñez lidera diversos projectes vinculats amb la música afroperuana i popular llatinoamericana (Sakapatú, Olumbé), a més d'actuar com a cantautor solista. És doncs una veu autoritzada per valorar la influència de Chabuca Granda entre els joves músics: "Ella és bandera; probablement dels compositors més importants que ha donat el Perú, profeta a la seva terra i fora d'ella. Mesclava la poesia amb l'estima pels personatges desconeguts i humils, com la dama afroperuana amb qui es va criar i que protagonitza "La flor de la canela". És inspiració per a les generacions que la van conèixer, i per a les generacions que hem vingut després admirant-la".
.gif)
