L'amor sempre guanya

YACINE BELAHCENE: És el fil conductor de l’àlbum. L'hem volgut agafar perquè en els darrers temps la gent només parla de lo fotut que està tot. I és cert, però al final som humans, tenim sentiments, i hem de recórrer als sentiments. Per això cantem a l'amor, però no en el sentit romàntic de la parella sinó en un sentit més general. Cantem a l'estima de la gent, i concretament a la gent que s'ha implicat de tot cor en aquest projecte.
 

SONS: Tu fas d'alguna manera de frontman del grup, com ho havies fet anteriorment amb Cheb Balowski o Nour, però el paper del llaütista Yannis Papaioannou és fonamental. 
Y.B: És molt important, és qui hi ha darrera aquesta sonoritat nostra. Em sento molt còmode amb ell; hem trobat l’equilibri que sempre havia buscat. Sempre havia tingut ganes de tirar cap a sons més orientals i magribins i ara ho hem pogut fer.

 

SONS: A L'estima venç la salvatgia destaca molt el constrast entre la immediatesa senzilla d'alguns moments i fragments més sofisticats o progressius.
Y.B: Vist amb perspectiva, el nostre primer disc, Parabòlic (Kasba, 2011), sí que tenia un so molt més dens, doblàvem guitarres, llaüts... Aquí hem intentat pensar més en la instrumentació de cada moment, sense carregar-ho. Hi ha moments molt rockers, però sempre intentant que una cosa no es mengi l'altra, i fent ressaltar els diversos instruments quan cal. També és cert que hem tingut molt de temps per treballar, i ho hem pogut anar refinant tot abans d'entrar a l'estudi.

Y.B: És dels primers que vam fer. Una cançó d’amor que relaciona amor i guerra, en el marc de tot el que està passant a Mali, a Algèria... uns països que tenen unes tradicions tan riques i dolces i que alhora han patit tanta crueltat, parlem una mica de tot això, amb els ritmes ternaris i la sonoritat de grups com Tinariwen, però alhora incorporant-hi un toc més festiu amb una mica de ska.

SONS: A "He girat mil cops pel món" hi trobem un altre dels vostres temes recurrents: l'anar i venir.
Y.B: L'anar i venir, no només físic sinó mental, és una mica la nostra forma de vida, i espero que sigui sempre així. Culturalment jo tinc dues cultures que inevitablement estan amb mi i ho reivindico sempre, perquè és un avantatge. A Catalunya hi ha molts casos com el meu, i ara tenim molt de feedback amb nous grups de segona generació que estan començant. A aquests grups se'ls ha de donar suport, hi ha tota una escena i un públic als quals no sempre se'ls presta l'atenció que es mereixen. Per això a la presentació d'aquest divendres, a més de convidats sorpresa, tindrem els Chaqlalà, un grup de rock amazic català fantàstic. 

Y.B: A Ahmed Wahbi se’l coneix poc fora, però els entesos el consideren el precedent i precursor del rai. És tota una figura de la música popular d'Orà (ell és per exemple l'autor de "Wahrane Wahrane", que cantava Khaled). Però la cançó que nosaltres versionem està dedicada a la ciutat d'Alger, i aprofitem per reinvindicar tota la gent que va lluitar de veritat i va morir per la independència d'Algèria, ara que en fa cinquanta anys. I sí, l'hem fet molt rumbera; la rumba també és un dels pals principals de la música popular algeriana.  


 

Y.B: "Stis Salonikis" està dedicada a Salònica, la ciutat de Yannis Papaioannou, amb elements de la música tradicional grega. I "L'estima vença la salvatgia" és una composició seva amb punts melòdics gloriosos. Jo vaig dir: "Aquí no puc cantar perquè ho destrossaré". Així és que recito la lletra, un text amb un missatge d'esperit positiu: hem de respectar el que tenim, però hem de treballar per transformar-ho. I amb l'estima sempre endavant.