La fascinació de Capossela pel món del rembetiko ve d'anys enrere, però no ha estat fins ara que li ha dedicat un disc sencer. Rebetiko Gymnastas no és, però, una successió de clixés, sinó una nova fita on la personalitat camaleònica de l'italià pren nous colors.
El disc es va gravar a Atenes amb mètodes analògics i la participació de prestigiosos músics grecs com el buzuquista Manolis Pappos, així com convidats ja habituals de l'artista: la guitarra elèctrica de Marc Ribot, la guitarra portuguesa de Ricardo Pereira i el violí elèctric de Mauro Pagani.
El repertori del disc es basa en bona part en composicions de treballs anteriors de Capossela, adaptades als ritmes coixos, les escales i els modes propis de la música grega, però inclou també algunes suculentes sorpreses, com una adaptació força lliure de "Los ejes de mi carreta", d'Atahualpa Yupanqui, una cançó en rus ("Gimnastika", de Vladimir Visotski) i una propina final dedicada a versionar l'estàndard del pop italià "Come prima".
El mateix Capossela presenta així aquest treball que arriba després del colossal Marinai, profeti e balene: "Després del mar, el port. Els ports són per a la música el mateix que el pol·len per a les flors. En aquest àlbum, la música es transforma en un cos a cos indisciplinat. Cavalls que intenten ser girafes. És un àlbum interpretat en grec, per tot el que li devem a Grècia, el país que va donar al món una de les músiques més increïbles: el rebetiko. Per recordar que nosaltres som originals, que venim d'alguna cosa, que som homes a qui no ens fa por consumir la vida".
Aquí podeu veure el videoclip d'"Abbandonato", versió lliure de "Los ejes de mi carreta":
.gif)
