Kaulakau i la Cobla Sant Jordi: fusió total

El grup Kaulakau ja té una trajectòria consistent. La seva proposta, explosiva i arriscada, ha tingut un creixement sostingut. Amb el debut Bernoiver (DiscMedi, 2008) va sorprendre per igual aficionats al jazz i a la música d’arrel, sintetitzant la llibertat de la música contemporània amb els colors folk de la tenora i la viola de roda. L’invent va guanyar cohesió i contundència al segon treball, In fabula (DiscMedi, 2010), Premi Enderrock de la crítica al millor disc de folk.
Però no en tenien prou, i per al tercer treball han decidit que no hi soni només una tenora, sinó tota una cobla, i que sigui a més la de més renom i esperit aventurer: la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. Tots junts presentaran el projecte el 16 de febrer a L’Auditori de Barcelona dins la Temporada de Cobla, en col·laboració amb el Tradicionàrius.
El violista de roda Marc Egea, una de les ànimes de Kaulakau, descriu com han arribat fins aquí: “A Bernoiver es nota que temptejàvem un camí, i a In fabula realment ja hi havia un grup d’una peça que sabia què feia. A l’hora de fer un nou pas, el tenorista Jordi Molina va plantejar el repte de treballar amb una cobla sencera. Ho vam suggerir a la Sant Jordi i de seguida s’hi van apuntar”. La singular formació de Kaulakau es completa amb el contrabaix de Franco Molinari i les percussions de Vasco Trilla, que substitueix Enric Canada.
Pel que fa al títol del nou àlbum, continua en la línia atemporal i somiadora dels anteriors treballs de la formació d’etnojazz. Es diu Mare uut i fa referència a la inscripció que es pot llegir a la tomba del faraó Tutankamon: ‘Oh mare uut! Estén damunt meu les teves ales com les estrelles eternes’.

Foto: Juan Miguel Morales