Al Tall en cinc discos

La discografia d’Al Tall és llarga i variada –setze àlbums i un senzill– i resulta complicat limitar una tria a només cinc discos. Com podem no posar-hi, per exemple, Som de la pelitrúmpeli (Ànec, 1980), Posa vi, posa vi... (Edigsa, 1978) o Europ eu! (PDI, 1994)? Amb tot, assumim el repte i hem triat els cinc indispensables.


Deixeu que rode la roda...
(Edigsa, 1977)
Disc que confirma Al Tall en la seva línia de recuperació de velles melodies adaptades i rearranjades. Conté “Tio Canya”, la peça més emblemàtica del seu repertori.


Quan el mal ve d’Almansa...
(Ànec, 1979)
Inspirat per les cantates de Quilapayun i Los Sabandeños, Al Tall recupera un fragment amagat de la nostra història: l’ocupació del País Valencià després de la batalla d’Almansa.


Tocs i vares
(Edigsa, 1983)
L’àlbum on s’explicita millor el concepte de riproposta. Al Tall busca una nova sonoritat sense deixar la tradició. El 2004 recupera la mateixa idea a Vares velles (Picap).


Xarq Al-Andalus
(RTVE, 1985)
Enregistrat en col·laboració amb el grup magribí Muluk el Hwa. Una veritable fusió musical amb textos dels poetes àrabs valencians dels segles XI, XII i XIII.


Vergonya, cavallers, vergonya
(Picap, 2009)
Darrer disc del grup. L’altra cara de la moneda de Quan el mal ve d’Almansa... Jaume I és l’iniciador de tot el que es perd a Almansa. Amb Tomeu Penya i Jan Maria Carlotti.