SONS: Per què has triat el títol Problemología per al tercer disc?
MAUI: Va ser una idea d'en Pablo, l'anterior baixista sirènid, i a mi em va semblar molt apropiat per a un disc ple de cançons que parlen, la majoria, de problemes del tipus 'naus espacials amb motors trencats perdudes per l'espai', el desamor, o temes com la reencarnació, els universos paral·lels, etc. El més curiós és que, a mesura que avançava l'aventura de la gravació, ens vam anar trobant amb molts problemes i molt complexos, com si d'alguna manera aquest títol hagués estat premonitori.
SONS: Com ha estat la col·laboració de Kiko Veneno? Què representa per a tu la seva figura en el panorama de la música popular?
MAUI: Quan em va dir que li agradava el tema ["Situación estelar"], em vaig emocionar molt, però el més divertit va ser anar a casa seva a gravar-lo... prendre un te, xerrar sobre cançons, lletres, autors... Va ser una experiència bonica, i molt autèntica. Kiko Veneno és, per a mi i per a molts, un mestre en l'art de fer cançons que traspassen generacions... Les seves lletres tenen la dificultat d'explicar amb senzillesa coses molt complexes. És un superheroi del vers.MAUI: Va ser una idea d'en Pablo, l'anterior baixista sirènid, i a mi em va semblar molt apropiat per a un disc ple de cançons que parlen, la majoria, de problemes del tipus 'naus espacials amb motors trencats perdudes per l'espai', el desamor, o temes com la reencarnació, els universos paral·lels, etc. El més curiós és que, a mesura que avançava l'aventura de la gravació, ens vam anar trobant amb molts problemes i molt complexos, com si d'alguna manera aquest títol hagués estat premonitori.
SONS: Com ha estat la col·laboració de Kiko Veneno? Què representa per a tu la seva figura en el panorama de la música popular?
SONS: Com a lletrista, et reconeixes una mica continuadora de la figura de Kiko Veneno?
MAUI: Bé, he begut dels seus versos, és una influència important, però jo no sóc continuadora de res... Intento no seguir ningú, quina responsabilitat!
SONS: ¿Com neix la peça “Guaguancó”?MAUI: Bé, he begut dels seus versos, és una influència important, però jo no sóc continuadora de res... Intento no seguir ningú, quina responsabilitat!
MAUI: El meu estimat trompetista Jerry González hi té molt a veure... Vaig passar un temps a casa de Diego Guerrero (sirènid guitarrista i compositor), a Madrid, on ell vivia amb en Jerry. En aquella casa s'escoltava molt de guaguancó, em van acostar als vells, a les arrels... Tant, que sentia similituds amb les meves. Si ho penses bé, aquells cubans tocant la clave amb dues culleres al carrer, aquells balls... tenien molt a veure amb el que vaig viure en la meva infància a Utrera, aquelles festes que els gitanos formaven improvisadament a la plaça del barri, aquelles dones grans amb els seus davantals ballant descalces per buleries... Tot s'assemblava tant que em venia de gust fer el meu propi guaguancó, sense prejudicis ni vergonya: en Diego em va animar a fer-ho i es va encarregar de la producció del tema, i això em va donar molta confiança.
SONS: A la teva música conflueix el substrat flamenc amb tota mena de músiques 'globals': samba, jazz, copla, etc. Aquesta síntesi teva tan particular sorgeix d'una manera intuïtiva o a còpia d'assajos i reflexió?
MAUI: Només intento explicar històries... i en vestir-les, surt el flamenc invariablement, perquè vinc d'Utrera i de família gitana i és un llenguatge natural per mi. Però hi ha moltes altres músiques que han anat apareixent pel camí i que no podia ignorar: el clàssic, el jazz... tot hi cap si la història ho demana.
SONS: Com t'entens amb el món del flamenc més ortodox?MAUI: Només intento explicar històries... i en vestir-les, surt el flamenc invariablement, perquè vinc d'Utrera i de família gitana i és un llenguatge natural per mi. Però hi ha moltes altres músiques que han anat apareixent pel camí i que no podia ignorar: el clàssic, el jazz... tot hi cap si la història ho demana.
MAUI: Bé! (en general). M'agrada el flamenc clàssic, detesto els crítics que decideixen què és i què no és flamenc, i m'encanta la gent arriscada a qui li agrada fusionar, mesclar, casar el flamenc amb altres estils, sempre que tinguin veritat en el seu llenguatge.
SONS: Com va ser la creació del vídeo "Y soy tan feliz"? Plasma molt bé com és la vostra música. Vau donar carta blanca al realitzador Fernando Montero?
MAUI: Sí. En Fernando és un amic que ha seguit l'aventura sirènida des del principi. Ja es va encarregar de posar imatges a "Para no pensar en nada", del nostre primer disc, i seguim gaudint del seu art, després de deu anys. Quina sort que tenim! Li vam donar carta blanca perquè fes el que volgués, estava segura que m'encantaria el resultat. Va ser un rodatge molt divertit, perquè la falta de mitjans aguditzava la nostra imaginació constantment... i en alguns moments jo feia també de cangur dels seus nens.
.gif)
