A l'homenatge recordaran el percussionista, entre altres, Chacho, Parrita, Moncho, Junco, Los Manolos, Estrellas de Gràcia, Xavi Ciurans, Joan Garriga, Ramunet, Peret Reyes, Petitet, Chipén, Ai Ai Ai, Los Sinay, Pedrito i Kiki Maya, Son como son, Lady Gipsy, Arrels de Gràcia, Papawa, 4 de la Cera, Revolución, Rumba Alborada, Jimmi Malla, AiMarai, Danilo, Medizina i Cuerdas del Mundo.
Tal com va explicar Martí Marfà a l'article "Un referent silenciós de la rumba", publicat al número 21 de la revista Sons de la Mediterrània, Ricardo Batista Ximenis 'El Tarragona' va tenir un paper tant decisiu com discret en l'evolució musical de la rumba catalana en les darreres dècades.
Havia nascut el 28 d'agost de 1964 a Tarragona, i d'aquí li venia el sobrenom, però va créixer i fer-se músic a la vila de Gràcia i a la Barcelona salsera dels setanta, amb formacions com La Sonora Catalana i Pernil Latino. Apassionat de les percussions, especialment dels timbals o pailes, va ser en bona mesura el responsable de la introducció d'aquest instrument a la rumba catalana. El seu domini dels timbals va arribar a ser tal que Tito Puente, en veure'l actuar a la sala Cibeles, va intentar sense èxit fitxar-lo per a la seva orquestra.
Va formar Salsa Gitana al costat del pianista cubà Mayito Fernández, va tocar amb Peret i el Gato Pérez, Manzanita, Bebo Valdés, Serrat, etc. A més, també va cantar amb grups com Papawa i Estrellas de Gràcia, el grup de joves gitanos que a la segona meitat dels vuitanta va reunir-se apadrinat pel Gato Pérez, i que el mateix Tarragona va reunir el 2009.
Un tros de pailero i un tros de pa
La gent que va conèixer el Tarragona destaca a parts iguals la seva versatilitat i qualitat com a músic i la seva bonhomia. Abili Roma, amant de la rumba i la salsa vinculat a infinitat de projectes al voltant d'aquestes músiques, el recorda "sempre amb una rialla, era molt gitano, i amb això vull dir que en certs aspectes era com els gallecs, que no saps si van o vénen. Era molt observador, no tenia fusta de líder quan hauria pogut encapçalar qualsevol grup per la seva qualitat. Per mi, a banda d'un músic molt complet, va ser el millor percussionista que ha donat Catalunya, així de clar. Ell era un punt i a part". Roma, que va treballar amb ell en els temps en què tocava amb Mayito i també en la reunificació d'Estrellas de Gràcia, destaca que era "una persona molt afable, un catalitzador afectiu que es feia estimar per paios i gitanos per la seva conya i bon humor, constants a pesar que en alguns moments les estigués passant magres".
Un músic que va treballar força amb ell és Peret Reyes, que al llarg de vint anys va hi compartir escenari tocant amb Chipén, Papawa, etc. "Era molt bon noi, rèiem molt. Amb Chipén vam fer moltes bodes gitanes. Però més enllà de la rumba ho feia tot, era un comodí. Va tocar amb orquestres de jazz, els del flamenc el buscaven i tots els músics americans de la salsa, totes les estrelles d'Amèrica, el coneixien i sabien com n'era de bo."
Manolo González 'Patata', nebot del Pescadilla, era el seu compare i va fundar amb ell el grup Estrellas de Grácia. Assegura que com a músic "era quasi perfecte, va ser el primer a introduir els timbals a la rumba catalana, el pont de la percussió llatina amb la rumba, un innovador; com que la salsa ens agradava molt, amb Estrellas de Grácia vam incorporar el trio latino: bongos, esquellot, congues i timbals". I en el pla personal, va ser el seu millor amic: "Em vaig criar amb ell. Des que va venir de Tarragona als vuit anys ens vam fer molt amics i crec que no es va enfadar realment amb mi. No coneixia la rancúnia".
.jpg)
Fotos: El Tarragona durant una actuació de Papawa al festival Acústica de Figueres i jugant a cartes a la Unió Gitana de Gràcia (Xavier Mercadé i Juan Miguel Morales).
.gif)
