Botifarra i Miquel Gil a la Fira Mediterrània, dins el Circuit Folc Foto: Josep TomàsJa havíem vist Miquel Gil i Botifarra en el marc del Circuit Folc a la passada Fira Mediterrània de Manresa. Però si a Manresa les exigències de la programació els van obligar a triar i concentrar el repertori en una estricta hora de rellotge, al CAT es van poder esplaiar com cal, intercalant comentaris i històries sense presses davant un auditori nombrós i còmplice durant prop de dues hores.
Un Miquel Gil que s'ha deixat barba en el paper de divulgador i un Botifarra refredat en el paper de contrapunt còmic van anar endinsant el personal per les claus dels tres ‘sistemes’ en què s’organitza –més o menys– la música popular valenciana: les cançons d’esquema o influx europeu, el cant d’herència andalusina i, entremig, el sistema gèneric o mixt que inclou els patrons com la seguidilla i les mil variants del fandango.
Per aquestes variants afandangades va començar el concert amb l’animat “U de Gandia” i el més alentit “U de Moixent”, amb Botifarra lluint-se en els melismes que rematen cada vers. Després van venir les “Seguidilles de Carlet” –amb Miquel Gil fent proselitisme d’aquest pal en certa manera bandejat per la jota– i amb el refinat “Bolero de la Valldigna”, en què Gil va recordar que el bolero és del pocs estils que ha passat de l’àmbit cortesà al carrer, perquè el sentit acostuma a ser sempre el contrari.
A continuació els dos mestres van passar al sistema andalusí i la seva joia: els cants de batre, cantats a gola oberta. En van cantar un de Torrella i un de sentit als arrossars del Delta de l’Ebre, i després van continuar amb una altra tonada de treball, més rítmica, concretament de xafigar gel, que Botifarra va cantar acompanyant-se d’una vara d’avellaner.
D’aquí es passar al sistema d’herència europea i les cançons narratives: els romanços. En van cantar d’antics i sanguinolents (“L’hereu Riera”) i de més recents i còmics (“Romanç de l’albercoquer”, la música del qual va aprofitar Al Tall en la seva memorable cantata Quan el mal ve d’Almansa...). Van invocar el patró dels borratxos amb el “Romanç de Sant Rorro”, i Botifarra va deixar anar un romanç parlat, el de la història del rector Don Simó i els seus pets descomunals.
En la recta final del concert van tornar al sistema genèric per atacar la jota (“Jota de Moixent” i la popular “La perdiueta”, amb variants en infinitat de pobles), amollar un entranyable popurri de nadales i 'asguinaldos' tradicionals i acomiadar-se abressolats pel ritme d’havanera. Al primer bis van cantar versos d'Estellés seguint patrons d'albades i van anar cap a Sueca recordant l’hilarant romanç del corral on es van celebrar unes noces menjant rates de marjal. Finalment al segon bis, ja fora de programa, van mig improvisar amb la “Granaïna de Montaverner”, sobre l’harmonia de la qual Miquel Gil va acabar cantant “Tornada”, del seu disc Katà (Galileo, 2004), amb versos d’Antoni Fornés. Això fan Miquel Gil i Botifarra, tornar i tornar a la música per recrear-la de manera sempre diferent.
.gif)
