Susana Baca SONS: A partir de la seva experiència i els seus viatges, creu que la tradició musical afroperuana és prou reconeguda mundialment?
Susana Baca: No, no crec que sigui prou reconeguda encara. Jo he pogut difondre la meva música arreu i ser l'artista afroperuana que més voltes ha fet al món. Però crec que no és suficient, encara fan falta més documentals sobre la nostra tradició, més difusió, etc.
Vostè ha treballat no només com a artista, sinó també en l'àmbit educatiu, en el polític... Creu que la música popular, i més específicament l'aportació afroperuana, té més prestigi social avui al Perú que anys enrere?
Avui dia té molta més difusió, a les escoles la difonen molt entre els nens. Dansen, canten i la interpreten tocant el caixó, cantant en cor... Se sent que el seu prestigi ha crescut, que hi ha molts afrodescendents destacats, fins al punt que a mi em van arribar a escollir ministra d'Estat [Susana Baca va ser ministra de Cultura del govern peruà entre juliol i desembre del 2011].
Al disc Afrodiáspora (Luaka Bop, 2011) versiona "La reina de África", de Javier Ruibal. Com va conèixer aquesta cançó i per què va decidir versionar-la?
Vaig conèixer Javier Ruibal a Barcelona. El vaig veure cantant aquesta composició sobre els migrants africans i la vaig voler cantar jo. Em va passar discos seus i "La reina de África" em va captivar, i també altres cançons, per descomptat. És un poeta i un músic per aturar-se en la seva obra. En la història de la presència africana a les Amèriques, les dones s'han endut la pitjor part. Recordem per exemple "Beloved", de Toni Morrison, en què la mare mata la seva filla per salvar-la de l'esclavitud. A la cançó de Javier no es parla de la part tràgica, sinó del bonic que és ser negra.
Quin va ser el paper de Chabuca Granda en la seva formació com a artista?
Chabuca Granda va ser la meva mare musical, em va donar moltes lliçons per a la meva carrera artística, i per respondre amb dignitat enfront dels comerciants de la música.
A Afrodiáspora també repassa i connecta diferents estils afroamericans. Creu que avui els músics de cada país tenen una visió més completa de la música americana i menys fragmentada que abans?
En aquest ofici de cantar, anem caminant pel món i anem trobant músics que representen les seves cultures. Em va passar per exemple amb músics hondurenys com Aurelio Martínez: després de veure'l vaig conèixer la música afrohondurenya. I això m'ha passat amb molts músics i cantors de la diàspora africana. Crec que a Amèrica els músics estem arribant cada cop més a apreciar la riquesa musical dels països que compartim.
Vostè va créixer en un entorn familiar artístic. Hi va haver algun moment concret en què s'adonés que seria artista professional? O va ser un procés continuat i inconscient?
Bé, més que adonar-me'n, seguia un impuls. Estava jugant i començaven a tocar les guitarres i a cantar. Aleshores jo deixava el joc o el que estés fent i corria al costat d'on s'estava fent música, era més fort que jo. No crec que pensés mai que seria una artista professional, però mentre era nena, si podia ser en un escenari ja era molt feliç. Cantava, a la gent li agradava i em demanaven que cantés a cada reunió que s'organitzava. Això és tot.
En la seva carrera també s'ha destacat per un interès constant per la poesia, la literatura i les seves connexions amb la música popular. Què llegeix actualment? Quins són els seus interessos ara?
Sí, em va agradar molt compartir experiències amb poetes joves de la meva generació, fèiem recitals en conjunt. Els poetes sempre m'han semblat nens savis, però nens. Quan viatjava pels poblets de la costa del Perú, el primer que se m'acostava sempre era el poeta del poble. Actualment llegeixo molta novel·la, m'encanta la fantasia dels escriptors, en aquest moment llegeixo Murakami i Mario Benedetti. Aviat acabaré amb Murakami i em posaré a llegir al meu compatriota Jeremías Gambo amb Contarlo todo. Els escriptors tenen la virtut de dur-te a una realitat més vivible que la realitat on vius, on has de dubtar de tot.
Quins són els seus propers projectes musicals?
Estem treballant en un projecte molt bonic: estic fent un disc amb un cor de seixanta persones, un cor de Nigèria que es diu Amemuso. Ja tenim la major part gravada. Ho vam enregistrar l'agost passat a Abuja. Ells canten cançons afroperuanes, de manera que és una trobada de la cultura afro. El productor del disc ha estat Ricardo Pereira. Sortirà cap al març, i hi haurà més convidats; quan els ensenyi el que ja tenim fet no podran negar-se a participar-hi.
Article relacionat: Trenta anys sense Chabuca
.gif)
