Les mil i una cares de les músiques del món

Crònica del Womex 2013 a Cardiff

| 18/11/2013 a les 10:00h
Com un estol d’aus migratòries, hi ha un grup de gent que, cada any a final d’octubre, es mou cap allà on s’instal·la el Womex, World Music Expo, el més potent dels mercats internacionals dedicats a les músiques del món. Preparats per quatre dies de converses i quatre nits de concerts, els womexicans (com s’anomena aquesta espècie) s’enfronten a una mena de marató que, si mirem les seves cares a mesura que passen les jornades, els resulta prou agradable. És la força de la música que alimenta el cos i l’esperit, sens dubte. Aquesta és la crònica de Jordi Urpí.
Bon Débarras Foto: Eric van Nieuwland

Nova edició del Womex (aquest cop a Cardiff, la capital del País de Gal·les) i, un any més, la Fira Mediterrània de Manresa ha desplaçat un equip de treball, tant per fer conèixer el projecte entre artistes i professionals d’arreu del món com per descobrir propostes i esdeveniments amb què col·laborar en el futur. Durant els quatre dies, els intercanvis, les entrevistes i les idees han circulat sense pausa per l’estand de la Fira, en la dinàmica habitual d’aquesta mena d’esdeveniments. Entre el munt d’activitats programades dins l’espai firal, aquest any cal destacar la presentació de la propera edició de Womex, que aterrarà, del 22 al 26 d’octubre de 2014, a Santiago de Compostel·la.
Mentre la part de negoci i relacions professionals funciona com un rellotge, des de fa uns anys el Womex deixa una sensació de clarobscurs pel que fa a l’atenció que dedica als concerts, l’altra raó de ser d’un projecte d’aquest tipus. Si en edicions anteriors les queixes han arribat per l’acústica dels recintes o el baix nivell d’algunes de les propostes presentades, la pedra a la sabata d’aquest any va ser la poca altura de quatre dels cinc escenaris. En el cas de la carpa exterior va ser massa evident: cinc metres enrere de la primera fila, poca cosa es podia veure. Un dels casos més greus va ser el del trio de folk anglès Lau, els components del qual van actuar asseguts en cadires. Des de la porta de la carpa, hom havia de creure amb certa fe que, allà al fons, hi havia uns fantàstics instrumentistes que feien música en viu.
Malgrat aquestes dificultats i l’absència sonada de l’Ensemble Al-Kindi per problemes dels músics sirians amb els visats, la programació d’aquest any va oferir grans concerts: el batec d’estils del nord-est brasiler que mou l’Orquestra Contemporânea de Olinda, l’aproximació dels aires bretons al jazz proposada pel veterà Jacky Molard, el matrimoni de conveniència entre l’albanesa Fanfara Tirana i Transglobal Underground, el domini escènic i instrumental que va mostrar el quartet irlandès We Banjo 3, la impactant sorpresa que va suposar el grup sud-coreà Jambinai, l’excel·lència quebequesa de Bon Débarras, primer, i Yves Lambert Trio, després...

Sorprenents Filastine & Nova
Però, sens dubte, una de les propostes triomfadores d’aquesta edició gal·lesa del Womex ha estat el projecte de Filastine & Nova, amb la seva sorprenent combinació de visuals, percussions orgàniques i electròniques, violoncel i veu, que va deixar astorat el públic del gran teatre del Wales Millennium Centre; un projecte capaç de despertar la curiositat de qualsevol persona mínimament interessada en la música; un projecte que té el centre d’operacions a Barcelona i que es va incloure també dins la programació de la Fira Mediterrània de Manresa 2013.

Arxivat a: Sons de la mediterrània