KramaDesprés de debutar amb Heptagrama (Temps Record, 2008) i de fer equip amb el grup Aljub en el projecte Afluències (Picap, 2009), el nou àlbum de Krama està força centrat en la figura del poeta Kostas Karyotakis (1896-1928), un dels grans renovadors i modernitzadors de la poesia grega a principis del segle passat. Els seus poemes, traduïts al català per Jesús Cabezas Tanco i cantats al disc per la robusta veu de Rafel Arnal, ocupen la major part del repertori, tot i que també hi ha musicacions de poemes en valencià escrits per Isabel Garcia Canet, Josep Arroyo, Tremedal Ortiz i el mateix cantant, Rafel Arnal.
L'impulsor del grup Krama és l'atenenc Spyros Kaniaris, ben conegut en l'escena valenciana de la música d'arrel. Ell compon tota la música i toca la guitarra de vuit cordes, la lira de Pontos i el kamanchek. Explica que ha volgut dedicar un disc a Karyotakis perquè "és un dels grans poetes de Grècia; jo el vaig descobrir a l'institut i em va meravellar; era molt diferent de la resta, sap crear móns diferentes amb una forta càrrega simbòlica, sarcàstica, irònica... Abans ja l'havien musicat Mikis Theodorakis, que als vuitanta el va adaptar incorporant elements de rock, i la cantant Savina Yannatou, que l'havia treballat amb piano clàssic i improvisacions vocals...". Pel que fa a les musicacions del poeta en valencià que ara presenta Krama, Kaniaris explica que han volgut "reflectir a nivell instrumental tota la força i l'obscuritat dels poemes".
Folk o heavy?
Musicalment, el nou disc aprofondeix en els trets característiques de la banda: ambients sonors sempre acústics, però densos i contundents; ritmes coixos extrets de la rica tradició musical hel·lènica, i composicions sofisticades, plenes de girs i canvis de tonalitat, que remeten a la música progressiva. "És cert que tenim un so molt contundent i potent, tot i ser acústic però gairebé remet al heavy, però ja va bé perquè s'adiu molt amb el to i la foscor dels poemes de Kariotakis". No li falta raó: aquest poeta, que va suicidar-se el 1928, va estar molt influït per poetes francesos com Charles Baudelaire. Va ser precisament l'autor de Les flors del mal qui va fer servir en temps moderns el terme 'Nipenthí', paraula homèrica referida a 'un elixir que et fa més fort'. Karyotakis la va recollir per titular el seu segon llibre de poemes el 1921 i ara Spyros l'ha aprofitat per titular el disc i una de les seves peces principals, lírica i evocadora.
Contrastant amb les adaptacions del poeta grec, les composicions basades en textos d'amics i poetes valencians ("La serra", "La mort") són més suaus i respiren un aire més tradicional. "No tot ha de ser tan heavy metal!", conclou Spyros.
Jocs rítmics
Els imbricats jocs rítmics són un altre dels punts d'interès del disc. "La diversitat rítmica és una ferramenta que m'ajuda molt per desenvolupar noves frases melòdiques i fer música variada. Agafo ritmes assimètrics tradicionals que són prou complicats, però també altres inventats. A la cançó "Arbre", per exemple, hi ha sis o set patrons diferents de 17 per 8", explica Spyros.
A més d'ell, la formació de Krama la integren Rafa Arnal (veu, tot i que en el directe actual el substitueix temporalment la cantant Elia Casanova, que ve del camp de la música renaixentista), Abel Garcia (viola de roda, laouto cretenc), Eduard Navarro (moraharpa, gaita búlgara, llaüt) i David Gadea (percussions).
Contrastant amb les adaptacions del poeta grec, les composicions basades en textos d'amics i poetes valencians ("La serra", "La mort") són més suaus i respiren un aire més tradicional. "No tot ha de ser tan heavy metal!", conclou Spyros.
Jocs rítmics
Els imbricats jocs rítmics són un altre dels punts d'interès del disc. "La diversitat rítmica és una ferramenta que m'ajuda molt per desenvolupar noves frases melòdiques i fer música variada. Agafo ritmes assimètrics tradicionals que són prou complicats, però també altres inventats. A la cançó "Arbre", per exemple, hi ha sis o set patrons diferents de 17 per 8", explica Spyros.
A més d'ell, la formació de Krama la integren Rafa Arnal (veu, tot i que en el directe actual el substitueix temporalment la cantant Elia Casanova, que ve del camp de la música renaixentista), Abel Garcia (viola de roda, laouto cretenc), Eduard Navarro (moraharpa, gaita búlgara, llaüt) i David Gadea (percussions).
Article relacionat: Krama, Nipenthí
.gif)
