El so propi dels Vinardells

Recullen en un doble CD les músiques de la festa major vilafranquina

| 26/12/2013 a les 07:00h

En aquest any 2013 que ja s'acaba, com en l'anterior, s'han produït una sèrie de fets que han fet crèixer i prestigiar-se el panorama graller. Des d'un dels centres neuràlgics de la gralla, Vilafranca del Penedès, Els Vinardells van publicar a l'estiu un doble CD amb les músiques de la seva festa major.
Els Vinardells

Els Vinardells
són una colla grallera formada el 2004 que, al marge de recòrrer les festes dels pobles de Catalunya i treballar repertori nou, no falten mai, entre el 29 i el 31 d'agost a la festa major vilafranquina. Des d'aquesta experiència, han publicat el seu primer treball, un  doble CD titulat Els Vinardells fan festa major (Audiovisuals de Sarrià, 2013), que constitueix un retrat del paisatge sonor de les danses que conformen actualment el protocol festiu vilafranquí.
Ells mateixos han harmonitzat bona part d'un repertori que abasta el tocs de matinades, de castells, de vermut, els nombrosos balls del seguici festiu (l'Àliga, el Ball d'en Serrallonga, el Drac...), balls de bastons, balls de gitanes, etc. El treball s'obre i es tanca amb dues melodies emblemàtiques: una versió d'"Els segadors" arranjada per Josep Maria Mayol, com a mostra de les interpretacions de banda que també sonen a la festa, i el ball processional "La Moixiganga", arranjat per Pere Lluís Biosca. A més, per interpretar un repertori que abarca 73 peces, la colla grallera s'acompanya puntualment del grup Els Filibusters, els Timbalers dels Diables i el grup Folkatr3s.
En el text de presentació del treball, l'històric graller vilafranquí Jaume Rafecas escriu: "El resultat que ofereix el disc és -segons la meva modesta opinió d'aficionat- el paradigma de l'equilibri. Equilibri entre el vell i el nou, entre la tradició i la modernitat, entre el fort i el fluix -apassionant tema de debat-, entre la gralla baixa i les altres, entre la funció d'aquests instruments i la forma d'expressar-la, entre la necessitat i el gust... Una meravella, el seu so tan propi, tan particular".

Arxivat a: Sons de la mediterrània