Va ser abans de tocar el tercer tema. Manu Sabaté va dir alguna cosa com: “...i ara ha arribat el moment de fer realitat el somni de tot graller: tocar un pasdoble al Jamboree”. I van començar a sonar “Les cobles de l’amor” amb l’alegria jovial del qui baixa de la muntanya a la ciutat disposat a tot. Al cap d’uns quants compassos ben ballables, les cobles es van desestructurar, els instruments van dir-se 'fins ara' i es van separar, cadascú va tirar per un banda i la música es va eixamplar i va sorprendre com només pot fer-ho amb el jazz, abans de tornar a cohesionar-se per arrodonir el número amb l’entranyable i senzill xim-pum del pasdoble.
Abans d’aquest moment històric, la primera sessió del bolo havia arrencat amb la marxeta del tradicional “Contrapàs de Castelló d’Empúries” i amb el melangiós ball pla “Sentiment”, del tenorista Jordi Molina. Després van aparèixer fades del Pirineu ballant xotis a “Les encantades” de Perepau Ximenis, rebatejades al primer disc d'Inxa Impro Quartet com a “Lamiak scottiche”; hi va haver vals a mil temps amb “Maitre Dhû”, de Norbert Pignol; la cantant Alba Mur va sortir per interpretar l’única peça cantada del repertori, la tradicional “El pardal”, i Blai Casals, company de fatigues musicals de Manu Sabaté, va pujar a l’escenari per tocar l’acordió a l’exuberant “Ball pla i rebatut de la platja del far” (signada per un dels ‘fars’ i activistes d’això que en podríem dir jazz aborigen: Marcel Casellas).
També van sonar en primícia alguns temes que han de formar part del segon treball de la formació, un disc que gravaran com a guanyadors del VI Concurs Sons de la Mediterrània i on ens prometen “explorar els límits de la tradició”. Així, a “Primera neu” la gralla va mostrar tot el seu potencial expressiu, travessant les orelles com un ganivet esmolat però també sent dolça com una matinada fresca, i a la megarrítmica “Les manilles” va córrer com un tren.
En reconeixement a les parets del Jamboree, es va passar pel jazz més convencional amb el “Take Five” de Dave Brubeck i es va acabar amb tota una declaració d’intencions: una suite construïda a partir d’algunes de les cançons rebels que Charlie Haden va adaptar al meravellós The Ballad of the Fallen (ECM, 1983), incloses “El pueblo unido jamás será vencido” i “Els segadors”.Si ens quedava algun dubte sobre el discurs de fons que anima propostes com aquesta (o com també el Projecte Pirene d’Arnau Obiols, que prenia el relleu a la mateixa sala amb més jazz aborigen l'endemà), aquest final ens els va dissipar tots. Enmig de tant de camí fresat, vam pujar les escales del Jamboree i vam sortir a la plaça Reial amb la reconfortant sensació d’estar assistint al naixement d’alguna cosa nova.
Si voleu saber com va anar la segona sessió d'Inxa Impro Quartet al Jamboree i veure'n algun vídeo, podeu llegir l'article de Pol Ducable al diari digital Cancioneros.com.
I en aquest altre enllaç podeu escoltar una recent entrevista amb Manu Sabaté al programa Tradicionàrius a Ràdio 4.
.gif)
