Maria del Mar Bonet i Amancio Prada Foto: Juan Miguel Morales
Ja ho va dir Humphrey Bogart: "Sempre ens quedarà París". L'amistat entre Maria del Mar Bonet i Amancio Prada va néixer a la ciutat de la llum el 1972, quan el cantautor lleonès començava a obrir-se pas en els cercles artístics i universitaris parisencs musicant clàssics castellans com el místic San Juan de la Cruz i la cantant mallorquina ja era una de les veus amb més força i carisma de tota la Nova Cançó. L'abril del 1973 ja van cantar junts en un escenari, concretament al Théâtre de la Gaîte de Montparnasse. I des d'aleshores han conreat una amistat constant, un gust comú per la poesia i puntuals però significatives trobades al voltant de la música. Dos bons exemples: el 1975, van ser dos dels artistes que van retre homenatge a Segòvia al gran músic tradicional i folklorista Agapito Marazuela; el 1997, Bonet va ser una de les set veus femenines que van cantar els versos de la gallega Rosalía de Castro a l'espectacle de Prada Rosas a Rosalía. "Hem anat coincidint com qui no vol la cosa", explica Amancio Prada, "i crec que el muntatge d'un recital havia de caure un dia o altre de manera natural".
Segòvia, 1975. Agapito Marazuela, envoltat d'artistes poc puristes: Lluís Cabrera, Amancio Prada, Maria del Mar Bonet i Enrique Morente, entre altres. Foto: Martí Soler
El concert conjunt que oferiran aquest diumenge al Teatre Joventut de l'Hospitalet, en què tots dos estaran reforçats pel pianista i col·laborador habitual de la mallorquina Dani Espasa, suposarà l'estrena de Por amar al arte als Països Catalans, i inclourà una tria antològica del repertori de tots dos: "Campanas a bastabales", "El mundo que yo no viva", "Jardí tancat", "Cançó de na ruixa mantells"... i un final obert que, segons avisa Amancio Prada, "dependrà de la inspiració dels artistes i la espontaneïtat del públic".
Article relacionat: Guia folk del BarnaSants
.gif)
