Quina és la més bella?

Crònica del concert dels Quicos i la Cobla Reus Jove a L’Auditori

| 28/01/2014 a les 07:00h

Jota i sardana. Quina és més bella? Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, la cobla Reus Jove i l’esbart Reus Dansa van presentar el passat 25 de gener l’espectacle La jota més bella en el marc de la Temporada de Cobla de L’Auditori, un concert per demostrar que la cultura popular és viva i al·lèrgica als estereotips.

Foto: Xavier Mercadé

La cobla és una formació extraordinàriament mal·leable amb un gran potencial. D’exemples d’això, la història en va plena. Però potser ha estat en els darrers anys quan més i millors intents s’han realitzat per dur aquesta formació més enllà de l’habitual terreny sardanístic. Les fogoses aventures de la Cobla Sant Jordi (amb Pascal Comelade , amb Kaulakau , amb Roger Mas , amb Niño Josele ...) o l’exquisit treball de la Cobla Marinada amb el repertori de Nino Rota en són magnífics exemples.
En aquest context, la programació de cobla de L’Auditori (inicialment cicle i els darrers temps tota una temporada consolidada) exerceix de plataforma estable per aquesta mena de propostes.
Dissabte passat se’n va presentar una que connecta la cobla amb l’humor amable, l’imaginari de les Terres de l’Ebre i el repertori de jotes de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries . La direcció musical anava a càrrec de Jesús Ventura , i és precisament l’admiració d’aquest activista de la cobla i la sardana envers les cançons dels tortosins la guspira inicial d’un muntatge que proclama que “jota i sardanes són igual de catalanes”.
La llegendària història d’Abn Jot –encantador però improvable personatge creador de la jota–, la popular jota “Manolo”, algunes de les cançons més inspirades dels Quicos (l’amoriscat “Fandango dels adéus”, el refinat “Bolero tortosí” contrastat amb el bolero mexicà “Bésame mucho” tocat per la cobla, el tram-tram del “Carrilet”, l’“Havanera de canyes i fang” que van concebre al Delta de l’Ebre al costat de Pep Gimeno ‘Botifarra’ ...), una sardana curta i una celebració final que agermanava jota i sardana van farcir un espectacle on les cançons s’anaven il·lustrant de la mà dels balladors de l’ Esbart Reus Dansa . Amb tot, el millor de tot van ser alguns moments en què la cobla, gràcies a la feina de Ventura , subratllava la força de les tornades com una big band o disparava imaginatius contracants. Provinents de camps musicals diferents, tots els artistes presents a l’escenari compartien explícitament una mateixa manera d’entendre la cultura popular: viva i sense prejudicis ni visions essencials.
La Temporada de Cobla a L’Auditori seguirà els propers 20 i 21 de febrer amb la presentació del projecte que uneix Andrea Motis i Joan Chamorro amb The New Catalan Ensemble (un conjunt que reuneix instruments de big band i de cobla). Els Quicos , per la seva banda, tornaran a Barcelona fidels a una cita habitual del festival Tradicionàrius: una nit de jota i cultura de les Terres de l'Ebre, que enguany se celebrarà el 7 de març.


Arxivat a: Sons de la mediterrània