Amb la primera afirmació hi estic d'acord. Amb la segona, no. Ja vaig parlar-ne aquí, aquí i aquí. Més enllà del fet que la rumba catalana s'ha nodrit des dels seus mateixos orígens del repertori caribeny i llatinoamericà, la Forcat ha fet gala des de la seva fundació d'una actitud oberta, inclusiva i saludable. Els seus mèrits no caben en un article: han dinamitzat i fet visible una escena que estava endèmicament atomitzada, han prestigiat figures importants i mig amagades de la nostra música (començant pel poeta Gato Pérez, que van anar a reivindicar a la seva ciutat natal, Buenos Aires, i seguint per Chacho, el Paló, el Tarragona, el Noi...), han generat estudis, exposicions i bibliografia sobre un gènere poc estudiat, munten cada any una festassa que serveix d'aparador de grups joves... D'altra banda, si aquest web parla habitualment de rumba és gràcies a la seva col·laboració desinteressada.
I el més important de tot: conec algunes de les les persones que impulsen la Forcat i són bona gent, alegre i treballadora. Res més per avui. Salut i repúbliques!
Mural amb estrelles rumberes a la sala Rumbàlia de Barcelona, fa uns anys
.gif)
