Jordi Savall Foto: David IgnaszewskiJuntament amb la cítara, la lira és un instrument que enfonsa les seves arrels en la Mediterrània antiga i que està documentat des de ben antic. Tos dos, per exemple, animen les escenes més amables de l'Odissea homèrica. Fa vint anys, Jordi Savall i l'especialista en percussió històrica Pedro Estevan van combinar el terme 'lira' amb el d'Espéria –l'antiga denominació grega de les penínsules Itàlica i Ibèrica– per investigar i bastir un treball que resseguia els rastres dels instruments medievals d'arquet en els móns ibèric i itàlic, on convivien les religions i les cultures cristiana, jueva i musulmana.
Aquesta tardor han publicat un nou àlbum, La Lira d'Espéria II (Alia Vox, 2014), que continua amb l'esperit d'aquell primer, però que centra el repertori en un racó ben especial de la península Ibèrica, molt marcat per l'influx cèltic: Galícia. Com ja és marca de la casa, els músics s'han capbussat com a feina prèvia en un mar d'informacions orals, iconogràfiques, literàries, etc. En aquest cas, les cançons recollides a les Càntigas de Santa Maria d'Alfons X el Savi, d'una banda, i el ric repertori tradicional gallec, de l'altra, amb tradicions tan vigoroses i vives com la de les pandereteiras, han estat les dues grans fons que han servit a Savall i Estevan per bastir aquest segon àlbum.
A més de Jordi Savall (rebec, viola d'arc tenor i rabab o 'rabel morisc') i Pedro Estevan (pandereta, tamburello, adufe, darbuka i tambor), participa en aquest disc –gravat a la col·legiata de Cardona el febrer i el març passat– un altre percussionista d'excepció: David Mayoral.
.gif)
