La gralla congelada

| 10/11/2014 a les 09:55h

 
Els Inxa Impro Quartet, durant la seva actuació a Hèlsinki Foto: Robert Garrigós

El passat 3 de novembre Inxa Impro Quartet vam viure un dels moments més importants de la nostra història com a grup, i és que vam tocar per primer cop fora del nostre país: a la sala Black Box de Musiikkitalo (l’equivalent del que seria L’Auditori de Barcelona), situat al centre mateix de Hèlsinki.

A l’excitació de tocar fora de casa, i especialment en el meu cas, s’hi va sumar el fet de poder tocar amb el grup a Finlàndia, país que m’ha acollit durant els darrers dos anys, en què he estat cursant el Glomas, un màster en músiques del món que m’ha ajudat a créixer i madurar en tots els aspectes de la vida.

Vam tocar en el marc de l’ Etnosoi , un dels festivals de referència dels Països Nòrdics en el circuit de les 'músiques del món', i a més vam compartir escenari amb el projecte Khyal Metamorphoses del meu amic i company de màster Lauri Salokosy , una fusió de música clàssica hindustànica i de la música rítmica occidental.

El concert va ser un èxit, la sala plena fins a la bandera, públic gratament sorprès de la sonoritat del grup i de la gralla, i a més amb una àmplia representació de la diàspora catalana a Hèlsinki. Vam anar a presentar el nostre segon disc: Kind of Trad (Temps Record, 2014), un treball que es va començar a gestar allà mateix, i també vam poder gaudir de la presència d’en Michael Ferrie , compositor del tema “Referèndum” d’aquest disc.

Sens dubte, el que valoro més d’aquell dia és la normalitat amb què el públic va entomar el concert amb una gralla com a instrument protagonista; cal recordar que Finlàndia és un país amb una música tradicional pensada per a interiors i que per tant el volum i la tímbrica habituals són força diferents dels de la nostra tradició.

Aquesta experiència m’ha confirmat que quan parlem de música la gran majoria de prejudicis i de limitacions ens les generem els mateixos intèrprets, perquè la música és un llenguatge universal que no entén de fronteres i permet que ens expressem transmetent emocions d’una manera directa i visceral.



Arxivat a: Sons de la mediterrània