Fa unes setmanes, uns quants dels integrants de la Big Band Grallera (BBG) van passar pels micròfons del programa Tradicionàrius a Ràdio 4 per explicar en què consisteix aquesta proposta nombrosa i insòlita: una big band amb la seva base rítmica i harmònica més o menys 'ortodoxa', però amb una secció de vents ocupada totalment pels instruments de la família de la gralla: gralles baixes, gralles i gralls.
La BBG sembla seguir aquella divisa del mestre Enrique Morente: "S'ha de caminar sempre cap endavant, però mirant sempre cap enrera". Reivindiquen el so i la feina de grallers com Jaume Vidal, conegut com 'El Carboner' o 'El Submarino', i interpreten peces del seu repertori, però alhora inclouen músiques de Duke Ellington, blues, salsa, ska... i fins i tot les popular àries verdianes "Libiamo ne' lieti calici" i "La donna è mobile", de les òperes La Traviata i Rigoletto, respectivament.
Així, els integrants de la BBG s'acosten a espais com els del jazz amb una proposta -basada en les gralles seques i afinades a 415 Hz- que reivindica el so genuí que ha tingut aquest instrument al Penedès i al Camp de Tarragona. I es consideren afortunats en poder recollir una tradició, la grallera, que malgrat que va estar a punt de desaparèixer el segle passat, al Vendrell no va arribar a trencar-se mai.
.gif)
