La manxa de l’acordió es dilata mandrosament. Després es contrau com un animal de la selva mentre la mà dreta executa frases a tota velocitat i la mà esquerra desplega greus penetrants. Però les paraules no serveixen. És molt difícil descriure la màgia sonora que Chango Spasiuk sap crear a l’escenari i les vibracions físiques que sap provocar en la platea. És el que fan els bons i mai prou ben valorats músics de folk: toquen i sembla que inhalis el fum de la terra.
Spasiuk ve del nord-est argentí, terra vermella i humida de chamamé, de mate i olors intenses, de guaranís i d’immigrants polonesos, italians, alemanys o ucraïnesos com els seus avis. Enmig de la seva darrera gira europea l’acordionista va protagonitzar, dissabte passat al CAT de Gràcia, el seu primer concert a Barcelona (deu anys enrere havia actuat a l’històric festival FIMPT de Vilanova i la Geltrú). Qui va anar al CAT recordarà aquest concert.
Sembla que Spasiuk i els seus músics arribaven cansats després de setmanes de viatges i uns quants concerts seguits per Polònia, Bèlgica, França... Però s’entreguen en cos i ànima i són un conjunt excepcional, quatre músics que es relacionen com els braços i les cames d’un mateix cos. Marcos Villabla és fi com a guitarrista i explosiu amb les percussions; Diego Arolfo acompanya amb la guitarra i canta amb veu suau; Pablo Farhat concentra en el violí tècnica de conservatori i guspires populars, i Chango Spasiuk els dirigeix i esperona amb un acordió que més que sonar, batega a ritme de polca i chamamé.
Sembla que Spasiuk i els seus músics arribaven cansats després de setmanes de viatges i uns quants concerts seguits per Polònia, Bèlgica, França... Però s’entreguen en cos i ànima i són un conjunt excepcional, quatre músics que es relacionen com els braços i les cames d’un mateix cos. Marcos Villabla és fi com a guitarrista i explosiu amb les percussions; Diego Arolfo acompanya amb la guitarra i canta amb veu suau; Pablo Farhat concentra en el violí tècnica de conservatori i guspires populars, i Chango Spasiuk els dirigeix i esperona amb un acordió que més que sonar, batega a ritme de polca i chamamé.
.gif)
