Ivó Jordà Ivó Jordà és un jove apassionat per la música. Als vuit anys va començar a estudiar gralla a l'Aula de Música Tradicional de la Generalitat de Catalunya, estudis que va finalitzar a l'ESMUC. Va començar de ben jove a tocar amb diverses formacions com els Ministrers de Figueres. Actualment toca amb els grups Els Groullers, Els Quatrevents, Anem de Festes, La Cobleta de la Copleta, Criatures, Big Cat de Música Llatina i actua a duo amb el seu germà Nil Jordà.
La seva passió per la gralla l'ha motivat a escriure'n el primer manual complet, Fitxa tècnica de la gralla, on realitza una disecció de l'instrument, des de característiques físiques i musicals fins a la història i l'evolució. Li hem fet unes preguntes per saber una mica més sobre ell, això és el que n'hem pogut esbrinar:
D'on neix la teva passió per la gralla?
La cosa ve de lluny. Sóc de Figueres i ja de ben petit vam començar a anar amb els geganters de la ciutat. Al cap d'un temps, i com que ja estudiava música (tocava el piano), em vaig fixar en les gralles i m'hi vaig animar. Tenia uns vuit anys. Al cap d'un temps vaig participar en uns cursos a Figueres i vaig anar de cap a l'Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat. Això, combinat amb tocar amb els Grallers de Figueres que acompanyàvem els gegants, i amb els grallers de la Colla Castellera de Figueres, va fer que agafés afició a tocar la gralla.
La cosa ve de lluny. Sóc de Figueres i ja de ben petit vam començar a anar amb els geganters de la ciutat. Al cap d'un temps, i com que ja estudiava música (tocava el piano), em vaig fixar en les gralles i m'hi vaig animar. Tenia uns vuit anys. Al cap d'un temps vaig participar en uns cursos a Figueres i vaig anar de cap a l'Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat. Això, combinat amb tocar amb els Grallers de Figueres que acompanyàvem els gegants, i amb els grallers de la Colla Castellera de Figueres, va fer que agafés afició a tocar la gralla.
Com decideixes que escriuràs un manual sobre aquest instrument?
L'any passat vaig acabar els estudis superiors de gralla a l'Esmuc, però abans havia de fer un projecte final. Bé, eren dos, un en format concert i un en format escrit. Per al teòric vaig decidir fer una mena de manual sobre la gralla on s'expliqués tot sobre l'instrument. Molts instruments tenen aquesta fitxa tècnica, però la gralla encara no la tenia. Així que vaig decidir fer-la, i aportar així més material per tal de posar la gralla al nivell d'altres instruments. Un cop qualificat el projecte i amb els ànims d'alguns companys, vaig pensar que es podria convertir en un llibre. I així ho vaig fer, ampliant informació, polint coses i donant-li forma de llibre.
La gralla ha estat patint durant anys una certa discriminació. A què creus que era degut?
La gralla ha esdevingut un instrument tan popular que avui dia hi ha moltíssima gent que la toca. Això fa que molta d'aquesta gent no assoleixi un nivell prou digne com per poder tocar davant el públic, per dir-ho d'alguna manera, però que tot i així ho faci. Molta gent va a classe, estudia, s'exigeix millorar... però també hi ha una part que demostra un nivell més baix. Per desgràcia, molta gent quan pensa en gralles, el primer que li ve al cap és això, sense tenir en compte que hi ha grans grallers, propostes gralleres molt interessants, i grups amb un nivell molt alt. Llavors tothom queda encasellat en un paquet que moltes vegades no és així. Crec que entre tots hem d'intentar dignificar l'instrument i autoexigir-nos una mica més. Sempre poso el mateix exemple: un violinista no s'atreviria a fer un concert si no té un nivell mínim, doncs amb la gralla ens hauríem d'exigir el mateix.
Sembla que últimament s'està desmitificant aquesta idea i la gralla viu un moment més dolç. Hi ha camp per recórrer? Podem veure la gralla evolucionar cap nous espais?
És veritat que una mica sí que s'està desmitificant, però tot i així encara hem d'avançar més, globalment. No hem de perdre l'oportunitat i hem d'aprofitar aquest moment dolç que comentes, comparable segurament al que s'anomena època d'or de la gralla. Hi ha molt de camp per recórrer i això es veu dia a dia amb les noves propostes musicals que van apareixent on la gralla és protagonista: jazz amb gralla com Inxa Impro Quartet o la BIG CAT de música llatina, concerts de gralla i orgue o gralla i piano com el que fa en Jordi Mestres o vam fer fa un temps amb el meu germà Nil, quartets de gralla espectaculars com els QuatreQuarts, gralla contemporània com la que proposen Deriva Errant, gralla amb bases pregravades com han fet Els Vernets o So Nat... I crec que això només ha fet que engegar, perquè hi ha grallers molt joves que pugen amb moltes ganes i un gran potencial, que segur que amb el temps portaran la gralla a nous espais.
Portada del manual 'Fitxa tècnica de la Gralla'
La gralla ha esdevingut un instrument tan popular que avui dia hi ha moltíssima gent que la toca. Això fa que molta d'aquesta gent no assoleixi un nivell prou digne com per poder tocar davant el públic, per dir-ho d'alguna manera, però que tot i així ho faci. Molta gent va a classe, estudia, s'exigeix millorar... però també hi ha una part que demostra un nivell més baix. Per desgràcia, molta gent quan pensa en gralles, el primer que li ve al cap és això, sense tenir en compte que hi ha grans grallers, propostes gralleres molt interessants, i grups amb un nivell molt alt. Llavors tothom queda encasellat en un paquet que moltes vegades no és així. Crec que entre tots hem d'intentar dignificar l'instrument i autoexigir-nos una mica més. Sempre poso el mateix exemple: un violinista no s'atreviria a fer un concert si no té un nivell mínim, doncs amb la gralla ens hauríem d'exigir el mateix.
Sembla que últimament s'està desmitificant aquesta idea i la gralla viu un moment més dolç. Hi ha camp per recórrer? Podem veure la gralla evolucionar cap nous espais?
És veritat que una mica sí que s'està desmitificant, però tot i així encara hem d'avançar més, globalment. No hem de perdre l'oportunitat i hem d'aprofitar aquest moment dolç que comentes, comparable segurament al que s'anomena època d'or de la gralla. Hi ha molt de camp per recórrer i això es veu dia a dia amb les noves propostes musicals que van apareixent on la gralla és protagonista: jazz amb gralla com Inxa Impro Quartet o la BIG CAT de música llatina, concerts de gralla i orgue o gralla i piano com el que fa en Jordi Mestres o vam fer fa un temps amb el meu germà Nil, quartets de gralla espectaculars com els QuatreQuarts, gralla contemporània com la que proposen Deriva Errant, gralla amb bases pregravades com han fet Els Vernets o So Nat... I crec que això només ha fet que engegar, perquè hi ha grallers molt joves que pugen amb moltes ganes i un gran potencial, que segur que amb el temps portaran la gralla a nous espais.
Portada del manual 'Fitxa tècnica de la Gralla'
.gif)
