La incidència de la música en la llengua i la manera de parlar és una qüestió quasi inevitable. Si bé el català ha rebut autèntics cants d'amor –cal posar en valor temes com el "Carnaval" d'Els Amis de les Arts–, també ha estat víctima de nombrosos crims. El tema lingüístic és tan extens que ha inspirat, fins i tot, estudis com aquest. 

En el dia en què es compleixen 85 anys de la publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana, editat el 1932 i dirigit per Pompeu Fabra, convidem els lectors d'Enderrock.cat a fer memòria i enumerar les garrotades més melòdiques que ha patit la nostra llengua. Participa als comentaris i a les nostres xarxes i fem engreixar la llista de reproducció!

Per anar fent boca, en repassem algunes de notòries. "Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum", entonen Sau a "Boig per tu"; Lax'n'Busto diuen a "Miami Beach" que "una bona pubilla no té res que envejar" en comptes de "res a envejar"; Brams parlaven d'un "Testic de Jehovà" referint-se a un testimoni; Sopa de Cabra canvien l'enginy per l'ingeni a "Hores bruixes"; a Els Pets no els importa "el demés" si "Ella m'estima", però realment haurien d'estar preocupats per "la resta"; Albert Pla provoca amb la repetició del pronom hi a "El caganer" –"hi ha d'haver-hi un caganer"–... Fins i tot Manel, grup que acarona cada paraula, ha tingut alguna flaquesa: "Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer", canta Guillem Gisbert a "El Miquel i l'Olga tornen", en lloc de dir "ho estem a punt de fer".

Ja sigui en concerts, en festivals o en la intimitat de casa nostra, de ben segur que tots els oients ens hem trobat corejant alguna vegada la tornada d'una cançó que conté algun tipus d'error lingüístic. Quines són les més emblemàtiques?