El gener sempre ha estat un mes important per a Sau. Va ser un gener de 1988 (el dia 27, avui fa 30 anys) quan va veure la llum el primer dels seus discos –No puc deixar de fumar (ÀudioVisuals de Sarrià)–, un treball primerenc farcit d’il·lusió i de bones intencions en el qual ja mostraven el gust per la melodia i apuntaven alguns dels eixos temàtics i musicals que aniríem descobrint al llarg dels anys. Un disc que, a més a més, presentava en societat Carles Sabater i Pep Sala.

Si algú els hagués dit que només cinc anys més tard el grup estaria vivint un moment dolcíssim potser ningú no s’ho hauria cregut. Però va ser així. Dissabte va fer un quart de segle que Sau va comparèixer en roda de premsa a Els Quatre Gats amb un triple objectiu: presentar el seu primer disc en directe, rebre un disc d’or i anunciar un any sabàtic.

El disc en directe que es va presentar és, evidentment, el Concert de Mitjanit (Emi), un treball enregistrat la nit de 9 de juliol de 1992 a plaça de toros Monumental de Barcelona. Aquella nit, el grup va repassar davant 10.000 espectadors les cançons més significatives del seu repertori i va portar la presència a l’escenari de convidats de renom com ara Robbie Robertson (The Band), Phil Manzanera, (Roxy Music), Carlos Segarra i Dani Nel·lo (Los Rebeldes) i Luz Casal.
 
El disc d’or que se’ls va atorgar va ser per haver aconseguit vendre més de 50.000 còpies d’El més gran dels pecadors (Emi, 1991). El grup havia seguit una trajectòria ascendent que semblava que no tenia sostre. Després d’haver actuat al Palau Sant Jordi el juny de 1991, la multinacional Emi s’havia fixat en ells i els havia fitxat. Després de l’èxit del primer treball amb la companyia, Sau havia enregistrat el primer disc en directe i anunciava una aturada d’un any, durant el qual Carles Sabater tornaria al teatre i Pep Sala impulsaria La Banda del Bar.

La presentació del Concert de Mitjanit es va produir el dia que feia 3 anys del darrer concert de la gira de Per la porta de servei (Picap, 1989), al Roc 34 de Vic. En aquest temps, la popularitat i la presència mediàtica del grup s’havia multiplicat i els havia convertit, amb Sopa de Cabra, en el grup de referència del rock català.