Canviar la imatge de certes tradicions no és una tasca fàcil, però no per això els romàntics deixen d'intentar-ho. Els membres de Biflats porten mitja vida immersos en el món de la cobla; com a banda, però, en menys d'un any ho han volgut posar tot de cap per avall. Xavi Pendón i Edgar Massagú ens expliquen en què consisteix aquest projecte renovador de la cobla i com encaren la festa de Carnaval que aquest divendres faran al CAT en el marc del Tradicionàrius. 

Al maig farà un any de la publicació del vostre disc de debut, Catalan Fanfare (Picap, 2017). Quin balanç feu d'aquests mesos de presentació? Com ha rebut el gran públic una proposta tan singular com la vostra?
Xavi Pendón: El resum seria "molt bé". D'entrada he de dir, però, que ens hem trobat que el públic té bastants prejudicis amb la cobla, se'ns posen unes etiquetes 'folk' pel fet de tocar instruments de cobla que no ens agraden perquè no és el que busquem amb el projecte. No ens considerem un grup de folk, perquè socialment està vist com un calaix estilístic molt definit i nosaltres volem abastar més, volem normalitzar el so de la cobla. 

De tota manera, de reaccions positives també n'heu generat, oi?
X.P: Sí, hem tingut molt bona rebuda dins el sector i a fora. Només treure el disc ens van trucar el director del Temporada Alta i en Gay Mercadé per felicitar-nos. Ahir sonàvem a Ràdio Belgrad en un programa especial de 21 minuts on van posar tres cançons nostres, i aquests només són petits exemples. Ens fa molta il·lusió ser embaixadors d'aquesta música, ens hem trobat que hi ha molt d'interès per aquesta música a escala internacional. 

Veient aquesta bona resposta, quins plans de futur imminent us plantegeu?
X.P: Anem a sac, gravarem el segon disc al juny, del qual ja tenim les cançons fetes des de fa bastant temps. Has de pensar que les del Catalan Fanfare són fetes el 2014, no parem de fer cançons, som més compositors que venedors. Aquest segon àlbum sonarà millor, tindrà més sentit com a disc, el primer va ser més improvisat.

Què podem esperar del vostre concert del divendres? És el vostre segon espectacle amb la direcció artística de Martí Torras (que ja ha col·laborat amb Els Catarres, Love of Lesbian o La Pegatina). Què hi aporta?
Edgar Massagú: Hem començat a treballar amb en Martí gràcies al premi del programa d'acompanyament 2018 orquestrat per l'Espai Marfà i Girona Cultura. Aquest premi posava el focus en la producció d'un directe solvent i en la marca 'Catalan Fanfare'. La tasca d'en Martí es nota perquè ha accentuat la part còmica i gamberra de l'espectacle. Són 75 minuts adrenalítics i sense pausa. Agafem l'esperit canibalístic i carnavalesc de la cobla. 

On més pot quadrar un espectacle com aquest?
EM: L'encarem perquè sobretot sigui viable en festes majors i en barraques del país. Volem que la cobla sigui l'anècdota, que la gent la balli sense saber exactament què és el que està sonant, però que després s'adonin que era cobla. La veritat és que estem fent una revolució, volem retornar la cobla on havia estat, anconseguir que sigui un producte pop. Igual que Obrint Pas van aconseguir introduir la dolçaina als grans públics, nosaltres ho volem fer amb la cobla. 

Sense fer-nos espòilers, ens pots avançar alguns detalls del Gran Carnaval del divendres?
EM: Et diré que t'imaginis un casament, o més aviat una 'boda gitana' –perquè reivindiquem les músiques gitanes com a patrimoni de la humanitat–. Un cop allà, els músics van arribant ben planxadets a l'escenari a punt per tocar una sardana ben esgrogeïda. Així comença, i acaba amb tots els músics amb samarreta d'imperi i cadenes d'or del mercadillo. Comencem sent bona gent, però acabem sent molt mala gent.