Una tenda de campanya enmig d’una esplanada. Una colla de gent que es desperta amb crits de “Que no, que no, que no nos representan” i “Lo llaman democracia y no lo es”. Som pels volts del 15-M, però no som a la plaça de Catalunya de Barcelona, sinó en un terraplè davant la sala Stroika, on acaben de tocar At Versaris. Els que acampen, tot i que puguin ser propers a les consignes amb què els acaben de trencar el son, ho han fet sobretot per una qüestió logística: no podien tornar a casa amb cotxe després del concert i han decidit fer nit a Manresa. Dani Castellano, del segell Propaganda pel Fet! i un dels responsables de la sala, explica divertit que l’acampada improvisada va acabar amb una nit de farra entre fans i grup. I l’endemà, tots a la mani, a cridar que no era un crisi, era una estafa.

Els darrers anys la sala Stroika ha vist créixer grups com Ebri Knight, Lágrimas de Sangre o Aspencat. També els autòctons Gossos, que tenen el rècord de concerts a la sala, seguits d’Oques Grasses. La programació de la Stroika ha evolucionat amb la transformació i l’evolució de l’escena musical. Diu Castellano que un dels moments més emotius que s’hi han viscut va ser precisament el concert del cinquè aniversari en què, acompanyats d'una backing band, van desfilar per l’escenari des de Juanra de Kop fins a Toni Sánchez ‘Panxo’ de Zoo, en un concert que va acabar sent una festa de les grans.

Els de la sala Stroika són bona gent i els agrada la música, sens dubte. Més enllà de programar impulsen projectes com Cases de la Música, per potenciar la música en viu a Catalunya; el Centre de Creació Musical de Manresa, una escola sonora revolucionària, o Stroika Lab, un estudi de gravació que vol ser, sobretot, un camp de proves.

Quan Dani Castellano recorda els grups que hi han tocat parla, entre línies, d’amistat i bons moments, abans i després dels concerts. D’un d’aquells llocs on tothom se sent com a casa. Fins i tot quan hi ha de dormir a fora, en una tenda al ras en la nit freda de la Catalunya Central.