El músic mallorquí ha reconnectat amb el seu jo més essencial en tots els plans, tant emocional com musical. Equilibrista emocional (RGB Suports, 2018) és un exercici de rock sincer on es fa acompanyar d'algunes de les veus més importants de l'skyline mallorquí, entre les quals Pau Debon (Antònia Font), Joan Toni Fuster (L'Équilibriste), Marcel Cranc i Glòria Franquet (Al-Mayurqa). La presentació tindrà lloc al Teatre Xesc Forteza de Palma el proper 1 de juny.

Aquest disc neix de divuit mesos de creixement personal al Projecte Home. Com va començar aquest viatge?
Pep Suasi: Les pors són molt importants però tenim por de coneixer-mos. La frase típica "és que jo som així..." està molt bé si et funciona però moltes vegades amaga mancances. És molt important tenir por, però per avançar. Has d'aprendre a escoltar-te a tu mateix.

Com ha canviat la teva manera de ser?
P.S: No només ha canviat la meva manera de ser, ha canviat la manera de valorar les coses, d'estimar, de sentir. El fet de no ser tan impulsiu, el poder meditar. Si fas aquest procés que jo vaig fer és per canviar, ets tu que decideixes què canvia. Jo m'he posat moltes barreres. He recuperat valors que havia oblidat.



Hi ha gent que diu que les portes de la ment s'obren de dins cap enfora.
P.S: Un cop fas aquest pas tens unes eines que no havies volgut emprar mai. En realitat són qüestions bàsiques com l'honestedat amb un mateix. Si vols canviar i tu sol no pots, doncs necessites ajuda. Has de tallar amb moltes coses. La gent que queda és la que et vol bé. 

Aquesta honestedat sembla que es veu reflectida al nou àlbum, rock planer sense artificis, amb molta essència Suasi.
P.S: Una cosa no exclou l'altra. Jo he fet un procés de transformació però penso que la meva essència ha quedat intacta, és més, ara puc mostrar el que soc veritablement. No puc deixar de ser un rocker, l'anell de calavera no m'el trauré [Riu]. Crec que el disc és ple de petites imperfeccions, com n'és l'ésser humà. És un disc on hem volgut reflectir el que passava a l'estudi, hi ha respiracions i algunes claquetes. La recerca de la perfecció crea angoixa.