"Omertà", originàriament, és la llei del silenci de la màfia segons la qual no es podia denunciar ni delatar enemics a la policia ni a les institucions, ja que s'entenia com un acte de traïció a les lleis pròpies de la màfia. Actualment, el concepte s'aplica quan dins alguna comunitat o col·lectiu s'imposa un silenci per protegir-se de l'enemic. En la cançó s'ha intentat aplicar el concepte a la voluntat manifesta de l'estat espanyol d'anul·lar o silenciar la diversitat d'opinions i de projectes. Això a través de la seua policia, sistema judicial, i principals agents polítics, i concretant més, de la llei mordassa o de l'article 155, per posar dos exemples. 

Ens genera molta ràbia veure companyes havent de marxar del país o havent d'asseure's davant d'un jutge per haver escrit cançons, tuits o llibres. A més, la persecució és unidireccional. Mentre l'extrema dreta i els periodistes del règim tenen absoluta llibertat per insultar, amenaçar, manipular i mentir, a la nostra gent se'ls emporten per davant. 

 

Creiem que, simbòlicament, l'àliga representa l'essència del projecte d'Espanya que va nodrir als que manen ara. La música pot ajudar, molt humilment, a crear consciència crítica que, després, es traduisca en capacitat efectiva de transformació a través de moviments socials i polítics intel·ligents, potents, solidaris i autocrítics.

Tot el disc segueix aquesta tònica? Quin missatge recull?

A nivell polític, o de concepte, no és com els dos LPs que ja tenim, on hi ha una idea o una estètica que travessa el disc i intenta equilibrar-ho tot. L'EP ve a ser un recull d'idees que teníem pendents. Són, per dir-ho d'alguna manera, cançons que, en un principi, no volien ser cançons. Hi ha continguts molt diversos en les lletres. El que sí que teníem clar era que volíem donar molta importància als videoclips i aprofundir més en l'aspecte visual.