L’última nit de la Fira de Música emergent i familiar de Vila-seca va ser condicionada per la pluja. El matí de dissabte es va poder gaudir del concert familiar del grup de folk Filomena; però tota la programació de la tarda va haver de ser traslladada a l’interior de la Carpa PRO.

Tocades les cinc de la tarda, va començar la música amb Sorguen, el grup de música d’arrel de l’Alt Urgell format per Erika Wueigan (flauta travessera), Josep ‘Pepon’ Vilarrublan (acordió diatònic), Carla Mateo (veu i percussió), Maria del Rio (veu i percussió) i Ernest Pipó (guitarra). La banda, que va ser la guanyadora del XVIII Concurs Sons de la Mediterrània, va presentar el seu espectacle Muntanya avall, amb cançons pròpies que beuen de les arrels més profundes del Pirineu i combinen peces instrumentals amb altres cantades en clau polifònica. Una proposta que, diuen, neix del ritme de les estacions i del batec de la vida quotidiana a les valls. I la remor de la pluja va acompanyar a crear aquest paisatge sonor pirinenc.
 

Poc després, l’escenari va canviar completament d’estil amb l’inici de la 7a edició del Concurs KLK, el concurs de nous talents de música urbana catalana. Abans de començar el xou, les guanyadores de l’any passat Starggirl & Jailey van calmar els nervis dels participants amb un showcase amb temes inèdits. Finalment, després de veure les quatre propostes semifinalistes, la guanyadora del Concurs KLK va ser Elo, que va coronar-se amb dues cançons que barregen el català i francès, “Jura’m” i “Dona’m un segon”. Aquest any, el concurs va comptar amb el jurat format per Yung Mare (P.A.W.N. Gang) i l’influenciador Cat Lletres, i Arnau 'Grabu' va acompanyar els cantants. A més, la tarda va acabar amb un breu concert de Xenia Casado i el seu dancehall per fer ballar a tothom i tancar l’edició.
 

Ja al vespre, l’escenari del Parc de la Formiga va donar la benvinguda a Makuka, músic escaldenc que va ser semifinalista del Sona9 2024 i l’artista seleccionat en col·laboració entre la FiM i el Govern d’Andorra. La combinació de la seva música pop-rock amb clara essència britànica i la seva energia esbojarrada va fer tremolar la plaça de Vila-seca. Entre fum, llums de colors i pantalons acampanats, Makuka va captivar el públic de la fira, cantant cançons del seu EP Somiadors de fang (U98 Music, 2026) i, fins i tot, alguna versió com “Eloise” de Tino Casal. Quaranta-cinc minuts de pur show, en el millor dels sentits.
 

Mentrestant, l’escenari del Castell de Vila-seca tornava a la seva naturalitat pre-diluvi amb el concert d’afrobeat de Kelly Isaiah. Després de liderar el grup Koers, el cantant lleidatà va presentar el seu primer disc en solitari Odaro (Sonopro 360, 2026), que connecta l’herència africana i el present a Catalunya.
 

A quarts d’onze, el quintet de pop-rock tarragoní Sodi va irrompre a l’escenari del Parc de la Formiga. El grup, format per Evan Dedes (veu i guitarra), Naïm Lutfi (baix), Jordina Gavaldà (bateria), Eloi Genebat (teclat) i Álvaro López (guitarra), va ser el guanyador del Premi Joventut i el Premi Votació Popular del concurs Sona9 2025 i van demostrar el perquè a Vila-seca. Fa tan sols una setmana van iniciar la seva gira fent de teloners d’Els Pets a Constantí -tot un honor per a qualsevol tarragoní- i ahir van omplir la plaça del poble veí. Un directe festiu i una posada en escena captivant que demostra que, tot i ser ben joves, són del tot solvents.

Sodi va estrenar el seu primer àlbum Havia de ser així (Rambla Discos, 2026), assegurant que no seria l’últim, amb cançons de rock genuí de Tarragona com “Marieta” -que enllacen amb la popular “La Marieta de l’ull viu”-; una mica de crítica a la petroquímica; un homenatge a la festa universitària i, fins i tot, una cançó lenta dedicada a la gent gran. En definitiva, tres quarts d’hora que van passar com cinc minuts de “molta canya i bon sidral”.
 

La nit a Vila-seca va acabar amb l’esperat concert de Sexenni, el grup de Lleida format per Andrés Sánchez (veu), Xavi Pons (veu i guitarra), Albert Melcion (veu i trompeta), Pep Saula (baix i teclats), Ricard Perpinyà (bateria) i Marc Monclús (guitarra), amb col·laboració amb el Super Folk Festival. Passats dos quarts de dotze, els sis membres van sortir a l’escenari del Castell en formació per obrir amb “Els ulls que et mirin”, l’únic tema en solitari del seu nou EP Només música! (Delirics, 2026). I des d’un inici, el públic ja saltava i cantava cada lletra amb ells.

Els lleidatans, que van comentar que s’estaven perdent la seva festa major per ser a la FiM, van portar la seva pròpia festa al Camp de Tarragona amb ja clàssics com “Lamine Yamal” o “Grup de Pop” i nous temes com “Persiana baixada”, la col·laboració amb Sidonie, i “Josep Maria” amb Svetlana, la cançó que ressona a “Samba Da Bahia” de Carlinhos Brown, la qual van aprofitar per baixar al públic i fer una conga liderada pel trompetista. La cirereta del pastís de tot un cap de setmana de música emergent i familiar que, un any més, ens ha brindat la FiM.