La música és l’única constant en el món canviant de l’osonenca Judit Puigdomènech ‘Ju’. El regust r’n’b de la seva veu i l’expressió teatral del seu cos es fusionen per fer néixer aquest setembre un nou treball ple d’emocions. La cantant de Gurb ha inclòs la lluita social i l’electrònica al seu nou disc que editarà RGB Suports, i que beu de l’èxit del seu debut. 

Recordes el moment en què et vas posar a compondre la primera cançó?
Sí, quan era a Barcelona la meva mare trobava que estava inquieta i em va suggerir que agafés la guitarra i escrivís alguna cosa. Li vaig fer cas, el meu pare em va ensenyar quatre acords de guitarra i en tornar de Gurb ja tenia algunes cançons. Vaig ensenyar aquells temes a amics i familiars i em van dir “per què no ho graves?”. Em van animar a enregistrar el meu primer disc.

Què vas voler explicar al teu debut, El món es mou (Sonic Studios, 2016)?
Tenia un fil conductor que va passant per diferents estats d’ànim i va creixent com una història. Són vivències personals, més intimistes i basades en relacions... Les coses es mouen i tu et mous amb elles: hi ha canvis, deixes coses en el passat, has d’encarar nous reptes i coneixes noves persones. problema a l’hora de posar-hi el meu granet de sorra.

En quins referents et vas inspirar?
Escolto de tot, des de pop fins a r’n’b, jazz i reggae. M’agrada molt Dub Incorporation, una noia francesa que es diu Jain... tot i que també escolto coses més intimistes, soc una barreja de diversos estils.


Vas notar un retorn positiu del públic en aquest primer àlbum?
Sí, n’estic molt contenta, sobretot de l’oportunitat que va significar arribar a la final del Sona9, on em vaig adonar que a Catalunya es fan estils molt diferents i interessants. Actualment és molt difícil com a cantant i artista engegar un projecte des de zero, necessites un equip al darrere que hi doni suport, i jo l’he tingut per part de la família i dels amics. Trobo que això és molt positiu i em sento molt agraïda.

A què atribueixes el teu èxit, just després de gravar un primer disc?
A les ganes i l’energia que hi he posat i el suport que m’han donat. Vaig decidir engegar el meu projecte quan tenia les coses clares i la força per fer-ho. Jo era una persona molt tímida i vergonyosa i el teatre em va ajudar a afrontar les pors a dalt d’un escenari, a comunicar-me amb la gent, expressar la meva intimitat i obrir-me als altres. En directe t’exposes molt i la teva vulnerabilitat queda a l’aire. Aquest procés em va ajudar molt, vaig aprendre de mi mateixa i va ser un moment en què les coses es van anar posant al seu lloc. Llavors vaig anar fent cançons i vaig dir “ara és el moment”.


I ara, al setembre, presentaràs un nou treball discogràfic. Què hi trobarem?
Hi podrem sentir alguna lletra de caire més social, sobre com va la societat, perquè ens imposen murs i fronteres i molts volem lluitar perquè ens deixin circular lliurement. Som persones que vivim en el món, i tots hem de fer sonar les nostres veus i canviar el xip de la realitat. Hi ha gent obligada a fer un èxode des del seu país perquè n’hi ha uns pocs que s’enriqueixen i volen continuar fent-ho. La poca consciència moral i humana fa que molta gent passi gana i hagi de lluitar per les seves vides. En els meus temes sempre hi ha el factor de les emocions, la realitat que traspassa a l’interior.