Alfonsina Storni, Alejandra Pizarnik, Alfonso Costafreda i Julio Cortázar. Aquests són els autors dels poemes que ha escollit Eva Fernández per a cantar al seu darrer treball, Yo pregunto (Taller de Músics, 2018). Acompanyada de Josep Munar (guitarra) i Enric Fuster (bateria), el proper 18 d'octubre oferiran una nova mirada a aquestes cançons amb el Quartet Brossa, toc d'inici del festival Connexions.



Ja fa gairebé mig any que va sortir Yo pregunto (Discmedi, 2018). Quines respostes has trobat?
El títol del disc prové d'un dels poemes que he musicat, però m'he apropiat una mica del sentit de la frase, més enllà del poema en si. L'autor, Alfonso Costafreda, li va escriure al seu pare quan va morir, li preguntava on has anat. A mi per sort no m'ha passat, però és adient per descriure el procés d'aquest disc. Per mi, és una declaració d'intencions, jo m'he fet moltes preguntes i he descobert que no vull parar de fer-me'n. El disc en si mateix ja és una resposta a part de les meves preguntes. 

Has presentat el disc amb el trio a Seül, Berlín, Londres, Madrid... Com ha anat la gira internacional?
Molt bé! Ha tingut molt bona acollida. Abans estava acostumada a fer concerts d'estàndards de jazz i ara amb musicacions meves és molt gratificant. Però alhora fa por, perquè presentes el teu discurs artístic, amb el que jo vaig definint-me com artista, i inclús actuant a llocs amb un idioma que no entenen, suposo que els hi ha agradat per la música. 

El proper 18 d'octubre presentareu el disc acompanyats del Quartet Brossa, en el marc del festival Connexions. Com va sorgir la idea?
Se li va acudir al guitarrista Josep Munar per donar-li un nou color. Al principi vam pensar de convidar artistes al trio, però per la logística no vam poder. Estic especialment contenta, el disc va sortir al maig, i ara de cop, una cosa que ja portàvem molt rodada a trio, l'ampliem a cordes. Dins del món del clàssic no tenim tanta connexió directa amb ningú, però ens va cridar l'atenció el Quartet Brossa perquè han col·laborat amb molta gent, la Maika Makovski i la Judit Neddermann per exemple. No estan tancats a una estètica concreta i ens va treure la por. Els arranjaments els està fent el Josep Munar, tot queda a casa, i hi està donant una nova forma a allò que ja teníem mastegat. 

T'acostes cap a la cançó-jazz a través de la revisitació de poemes. Estàs trobant la teva personalitat més enllà del jazz pur?
La veritat és que com a artista ara necessitava això, he tingut molta sort i des de petita he estat acompanyada de músics molt bons, però si volia seguir en l'art m'havia de demostrar a mi mateixa que podia fer temes propis, que soc capaç de dedicar-me a la música i puc oferir coses noves. En aquest cas hem musicat poemes, però la música està feta en tàndem amb en Josep.

Segons Spotify, tens seguidors també a l'Amèrica Llatina (Mèxic, Xile i Argentina). Faràs concerts a l'altra banda de l'Atlàntic?
Ho estem estudiant, a més, dels autors que vaig triar, no ho vaig fer volent però n'hi ha 3 que són argentins. De fet, vaig escollir els poemes que em van emocionar a la primera llegida. Ho estem mirant a nivell econòmic perquè hi ha demanda i em faria molta il·lusió. 

Abans de fer el salt a l'altra banda de l'Atlàntic, tens més concerts propers?
Sí, estarem al cicle Districtes Culturals de Barcelona, en format trio. El 23 de novembre al CC Sant Pere, el 30 de novembre al CC Matas i Ramis i el 14 de desembre al CC Urgell.