Primavera Graphic Sound 
Diversos autors
(Norma Editorial)

El festival Primavera Sound col·labora amb l'escola Joso, Centre de Còmic i Arts Visuals, des de fa cinc anys. El 2014 ja van començar les cròniques dibuixades pels seus alumnes. Allò que primer es va penjar al web del festival ara és un llibre amb il·lustracions d'Alfredo Borés, Laia Pampols, Pau Ferrando, Paula Blumen, Sagar, Elena Titos, Mekaeli Eklu-Natey i Salva Rubio, entre altres. Dibuixen concerts d'artistes com St Vicent, Arcade Fire, John Talabot, Patti Smith, Belle & Sebastian, PJ Harvey, Seu Jorge, Van Morrison, Grace Jones, Kate Tempest, Raül Fernàndez, Nick Cave o Jane Birkin. I davant la falta de guionistes (Salva Rubio n'és l'únic, el de la història principal, amb Alba Cardona de dibuixant), també inclou alguns articles contextualitzadors de Marta Pallarès i Aleix Ibars.
  Tinc un paper
Marc Parrot i Eva Armisén
(Flamboyant)

El concepte d’aquest magnífic àlbum il·lustrat per infants és posar el focus en el treball en equip en el món de l’espectacle, tot incidint en les feines que no es veuen perquè queden darrere les cares visibles dels actors. Entre les il·lustracions de bell traç d’Eva Armisén també s'hi inclouen les lletres de Marc Parrot (en un disc físic al final del llibre) que posen de manifest la seva paritat absoluta, afirmant que els rols artístics poden ser assumits tant per nens com per nenes en un futur ideal: “L’escriptora”, “El productor”, “La directora”, “El dissenyador de vestuari”, “La il·luminadora” i “L’actor” són els títols de les cançons incloses al llibre.  
    Max Besora i Borja Bagunyà
(Ara Llibres)

Recerca a quatre mans sobre què és això del trap (“cosa d’adolescents”, que els autors ja no en són), igual com van fer els seus admirats David Foster Wallace i Mark Costello amb Ilustres raperos: el rap explicado a los blancos (Malpaso, 2017). Als dos autors els atrau la manera com el trap fa el que li dona la gana, i així voldrien la literatura feta des d’ara i aquí, el seu vertader territori. Si Besora trepitja carrer i veu uns P.A.W.N. Gang al Sidecar, Bagunyà és més d’analitzar (amb cites teòriques brutals) a nivell d'obsessives cites wallacianes: de P.A.W.N. Gang a Manel mirant el rerefons de lletres i imatge als videoclips, des de Bad Gyal i Pxxr Gvng fins a La Zowi i Maluma (i la seva 'fantasia masculinista'). Diuen que fan ‘aportatge’, que ni és del tot crònica periodística ni del tot ficció. Hi proven coses com que la ‘precarització sistèmica’ imperant fa que el trap, lluny de voler la transformació social, vulgui ‘jugar al joc del capital i guanyar-lo’. Un experiment literari (amb gran demostració tècnica) que posa el trap com a paradigma de llibertat, tot buscant l’èxit i la virolla de cada dia.
  I, de sobte, el paradís
Núria Perpinyà
(Comanegra)

L’editorial Comanegra obre una col·lecció de narrativa amb aquest nou títol de l’autora lleidatana. En aquest llibre sobre internet es desgranen totes les insatisfaccions i ambigüitats que hi ha darrere del món virtual de la mà d’Elexa, una addicta absoluta a les xarxes socials, hikikomori llunàtica que té la música com la seva droga i el menjar com el seu enemic. L’acompanya la seva amiga Índia a una clínica de desintoxicació digital, aïllades de tot, en un paradís de muntanya. Heavy Miquel
Dolors Miquel
(Fonoll)

"...Miquela, brot de Miquel, fou parida que tastà el no-res d’arrel –Escolteu!– i n’arrencà mel i fel i en féu llavis de la neu", diu el primer poema, “Escolteu!”. Llegint aquest poemari es mostra com la poesia té música a les entranyes. Aquest recull, totalment heavy mètal, s’ha metamorfosejat en paraules que no formen part de cap gènere musical encotillat, sinó més aviat d'una força total lèxica, gramàtica i espiritual en poemes com “Blues del covard”, “Variacions d’una llegenda de pedra”, “Megamix Plou-Fàstic” o “El goig del goig”.

Heavy Miquel. Foto: Fonoll

¿Nadal? No, gràcies
Àngel Casas
(Quaderns Crema)

El periodista Àngel Casas publicava fa deu anys al mateix segell editorial el recull d'entrevistes Memòries d’altres. Ara presenta un llibre on es capbussa en la memòria personal tot donant la volta al cançoner popular nadalenc i no és gaire afalagador, en contra del que el Nadal desperta a la majoria de gent. Inicia i justifica el repte autoimposat per la tristesa que recorda dels seus Nadals dels anys cinquanta i escriu 'en record dels nadals grisos (sóc home de poca fe), però sense esperit de revenja, he esgarrat el cançoner’. Si bé és Pau Riba qui per Nadal cada any ens desperta amb el seu Jisàs de Natzarit, Casas diu que s’¡nspira en Jaume Sisa i Josep Maria de Sagarra per al seu “El pessebre”. 
  El Paso. A punk Story
Benjamín Villegas
(Bandaaparte Narrativa)

La música llatina que ha passat a la història de la indústria musical estatunidenca, segons l’autor, passa pel grup El Paso, que respon a la moguda punk dels vuitanta i noranta de la ciutat texana del mateix nom. La presència de la música hispana no només l’encimbellen Los Lobos o Shakira, sinó que també hi ha bandes independents fruit de l’autogestió que han deixat una empremta allargada, la que l’autor Benjamin Villegas (Ripollet, 1982) imagina i repassa, resseguint flyers, fanzins, collages i punk chicano. Fins i tot recupera el format de casset, per oferir una gravació de quatre cançons: “Don’t Want to Know If You Are Lonely”, “Guyana Punch”,  “That’s When I Reach for my Revolver” i “Corona”. Per saber-ne més consulteu el web del projecte.
 

 

La tela blanca
Josep Torelló
(Edicions Saldonar)

L’autor barceloní és el líder de la banda de rock Els Amics del Bosc, que van autoeditar els discos Fluctuacions de l’Apòstol/Flam (2011) i Desig (2014). Aquest llibre és fruit dels seus coneixements com a músic i també com a professor de Narrativa Audiovisual i Història de l’Art, tot apropant-se a l’impuls d’escriure als papers en blanc, les autocrítiques o el que per a ell és un artista o una mirada. Intenta acotar en paraules la seva activitat de cada dia en una estructura senzilla: matí, migdia, tarda, vespre, nit, matinada.

 

La tela blanca. Foto: Edicions Saldonar

Gestió del caos. Escenes de la contracultura a Catalunya 1973-1992
Aleix Salvans
(Angle Editorial)

La contracultura catalana entre el final del franquisme i els Jocs Olímpics, segons Aleix Salvans. Hi posa al centre la llibertat personal i d’expressió en aquest relat de la cultura alternativa, entreteixint escenes en què hi ha personatges com Pau Riba, Nazario, Mariscal, Pepe Sales, Quim Monzó, Víctor Nubla, Sisa, Ramon Barnils, Enric Casasses, Pau Malvido, Ocaña o L’Odi Social, entre altres.

 

Gestió del caos. Escenes de la contracultura a Catalunya 1973-1992. Foto: Angle Editorial

La fam invisible
Santi Balmes
(Columna) Traducció d’Anna Carreras

Novel·la que agafa el nom d’una cançó de Love of Lesbian. La identitat del protagonista està en crisi i per sortir-se’n viatja a la seva ciutat interior (Bruma), habitada per alter egos extrems i en perill de mort.

 

La fam invisible. Foto: Columna

 

Manolo García
Diversos autors
(Efe Eme)

Una extensa i completa entrevista al músic barceloní forma el cos d’aquest llibre, que es complementa amb una discografia i trajectòria comentada per diversos periodistes i un bon grapat d’imatges històriques i inèdites ben interessants.

 

Manolo García. Foto: Efe Eme

Penso, per tant escric
Joan Isaac 
(Llibres del Segle)

L’autor d’A Margalida presenta el seu segon llibre. Si al primer s’apropava a la poesia, en aquest s’endinsa en relats dietarístics, amb fotografies de Juan Miguel Morales i pròleg de Montserrat Carulla. 
 

Penso, per tant escric. Foto: Llibres del Segle

De plantes, talaies i cims (i una aroma)
VerdCel
(Edicions96)

Llibre-disc vitalista fet amb cura i poesia, a partir de l’aventura creativa d’Alfons Olmo i la gràfica del seu germà Daniel, al voltant de catorze cançons coproduïdes amb Carles Dénia i Valen Nieto. 

 

De plantes, talaies i cims (i una aroma). Foto: Edicions96