De Gurb als estadis del continent americà, amb 21 anys Roger Bosch s'ha convertit en el director musical i el teclista en directe del reputat productor i cantant veneçolà Danny Ocean. Ser la mà dreta d'un dels artistes més massius de la música llatina, que no ha sortit de les llistes d'èxits des del seu hit "Me rehúso", no s'aconsegueix així com així. Bosch ha estudiat a la Berklee College of Music –va acabar l'agost passat– i ja ha tingut temps d'anar de gira amb la canadenca Alessia Cara i de ser una de les peces clau de l'equip que acompanya el músic veneçolà pels escenaris internacionals.

El proper concert amb Ocean serà aquest divendres 22 de febrer al macroesdeveniment solidari Venezuela Live Aid, celebrat a Cúcuta, ciutat colombiana fronterera amb Veneçuela, juntament amb altres artistes com Peter Gabriel, Miguel Bosé, Alejandro Sanz o JBalvin. Parlem amb Bosch sobre la seva experiència amb Danny Ocean. 

Quins van ser els teus primers passos musicals? On eres fa cinc anys?
R.B: Fa molts anys que em dedico a la música. Vaig començar a tocar el violoncel quan encara no havia complert tres anys, i des de llavors he estat sempre immers en el món de la música. Fa cinc anys recordo que tot això era un somni per a mi. Fa cinc anys estava cursant batxillerat a La Salle Manlleu i m’estava plantejant audicionar a Berklee. En cap moment m’imaginava que uns anys després m’hauria graduat a la universitat dels meus somnis, becat i amb una feina que em permet viure del que realment m’apassiona.
 
Des que vas acabar els estudis a Berklee aquest agost passat, què has fet? 
R.B: El juny passat vaig anar a viure a Miami i vaig començar a treballar en pràctiques als estudis Jet Wash Studios sota les ordres del productor i artista Tommy Torres. Durant l’estiu vaig combinar les pràctiques amb el meu últim semestre d’estudis fins que em vaig graduar a l’agost. No va ser fins al setembre que em vaig mudar definitivament a Miami.

Com vas conèixer Danny Ocean?
R.B: Un dels grans beneficis que considero que té Berklee és la gran quantitat de persones, amics i contactes que hi fas. Un dels meus millors amics de Berklee es va posar en contactar amb mi a l'octubre per oferir-me la feina, perquè ell coneixia l’artista, i ja havia treballat prèviament amb ell. Ens coneixem molt bé, així que em va recomanar per la feina i la veritat és que li estic molt agraït. Actualment ell és el guitarrista de la banda.


Què et va fer decidir a l'hora de dir que sí a Danny Ocean?
R.B: Una de les decisions clau que van fer que acceptés la feina amb Danny Ocean va ser estar tres mesos de gira amb l’artista canadenca Alessia Cara com a tècnica. Allà vaig veure com era el món dels grans escenaris i els estadis, així com l’ambient que hi havia entre els grups, els músics i els artistes. 

Com et sents quan ets a l'escenari davant milers de persones?
R.B: Molt bé! Les experiències més properes que havia tingut eren diferents. Havia tocat en festes majors amb bastant de públic quan era el pianista de la banda de versions del Ripollès Virus. No havíem tocat mai davant milers de persones, però sí de centenars. Una experiència més similar la vaig tenir la tardor passada quan vaig estar de tour com a backliner d'Alessia Cara. Amb ella, tot i que no tocava (sinó que era l’assistent dels músics), vam estar al Madison Square Garden de Nova York i al Forum de Los Angeles, entre molts altres, amb entrades exhaurides.

Com estan anant els primers compassos de la gira?
R.B: La veritat és que molt bé, són els primers concerts que fem i han tingut molt bona rebuda. Vam inicar el projecte fa cosa d’uns tres mesos, així que tampoc hem vist gaire món, però estem tots molt il·lusionats veient la reacció de la gent als concerts i amb ganes de començar una gira intensa.

Recordes quins són els teus referents de sempre?
R.B: Jo sempre he estat molt obert en temes musicals, sempre m’ha agradat conèixer nous estils i no discriminar-ne cap per la temàtica de les lletres. Tota la vida he tingut diversos referents en diferents gèneres, però per proximitat et diria Txarango. He tocat en diversos projectes amb el baterista del grup i he estat d’assistent a l’estudi de gravació que tenen el saxofonista i el tècnic de so de la banda. Per mi Txarango sempre ha estat una inspiració i m’ha fascinat sempre la seva música, el seu missatge i la seva manera de treballar.