Maria del Mar Bonet s'involucra doblement en aquest treball. Per un costat, versiona "Penyora", mentres que per l'altre, s'ha encarregat del dibuix de portada de l'àlbum. També canten a Llach expressament pel treball Pedro Guerra, Silvio Rodríguez, Marina Rossell (cantant “Que feliç era, mare” només acompanyada de percussions), Miquel Gil, Joan Isaac, Roger Mas, Adrià Puntí, Túrnez & Sesé, Albert Fibla, Joan Amèric, Gorka Knörr, Manu Guix, Josep Tero i Sílvia Comes.
La segona part de Si véns amb mi (Picap, 2007) vol ser un recopilatori: hi ha més de 200 versions de Llach arreu del món (més d'una cinquantena només de "L'estaca"), i és per això que la tasca ha estat de selecció i ordenació d'aquestes peces. Finalment, "L'estaca" del recopilatori és la que va dirigir i interpretar el francès Jean Michel Jarre en un concert d’aniversari del sindicat polonès Solidarnösc, que la va adoptar com a himne. Algunes de les cançons incloses en aquest volum, com “Nube blanca”, per Ana Belén; “Com un arbre nu”, per Gerard Quintana; “Companys, no és això”, per Mesclat, o “La gallineta”, per Inadaptats, ja són conegudes al nostre país. Frontera enllà, trobem sorpreses com la “Cançao d’amor” cantada per la brasilera Zizi Possi en portuguès, “Aprile 74” interpretada per l’italià Alessio Lega, “Silenci” pels nord-americans The Walkabouts en anglès i “Lune” per Catherine Ribeiro en francès. Una menció a banda pels polonesos Zespól Reprezentacyjny, que el 1985 van gravar un elapé només amb versions de Llach: Za nami noc... Pie ni Lluisa Llacha. El doble L’àlbum es completa amb les versions interpretades per Muhel, Pomada, Paco Muñoz, VerdCel, La Tresca i la Verdesca i Kumbes del Mambo.
.gif)
.png)
