Després de celebrar 25 anys, el festival planetari de música electrònica i arts avançades va patir una crisi de creixement condicionada per factors externs. A la cancel·lació de l’edició de Reykjavík i l’ajornament de Buenos Aires, la seu barcelonina es va veure afectada per la celebració un mes tard pel calendari firal, l’amenaça de vaga dels riggers (tramoistes) i una onada de calor que va estabornir artistes i espectadors. Però la potència sònica del Sónar ho va superar, tot i quedar-se en 105.000 espectadors de 120 països i perdre pel camí un 17% de públic.

La resistència del festival va quedar acreditada amb la garantia que l’any vinent retornarà a les dates del 18 al 20 de juny, i un cartell que enguany va posar a prova els assistents per descobrir estrenes absolutes i comprovar un panorama sonor cada cop més dominat per dones. De l’escena nacional, Bad Gyal va agafar el relleu de Rosalía com a veu consagrada mundialment en el festival, amb un bolo al Sónar de Dia que va superar totes les expectatives.

Els clàssics Underworld no van fer tremolar les parets del recinte, com havien fet els coetanis Massive Attack, i van passar amb un concert discret, a diferència del set del britànic Disclosure que va assolir l’èxtasi sonor, al mateix nivell que l’anglès Four Tet       –amb una sessió a les fosques– o el trepidant danès DJ Koze. En la part minimalista, els italians Quiet Ensemble van fer honor al nom amb un bolo sorollós, i en l’àmbit tecnològic cal ressaltar la impactant experiència audiovisual Sonar360è de Mediapro amb esferes i nebuloses de caire futurista.