La vida musical de Lloses (Lleida, 1969) ha anat a la inversa que la de molts altres creadors. Té estudis musicals i va començar en una formació de jazz, Xavi Lloses Grup, amb la qual va enregistrar el disc Trivial pour suite (Música Global, 1998). També va passar pel grup d’electrònica i jazz Lumière, per la banda de pop electrònic Vladimir i pel grup de pop-rock Sr. González. “La meva evolució és inversa a la de molta altra gent. He passat de formacions més elitistes al pop-rock. Per què? No ho sé. De vegades hem d’aprendre les normes per poder-les trencar.”
El penúltim disc signat per Lloses és Núvols de plata (DiscMedi, 2007). Una de les coses que crida l’atenció és el llibret, que conté divuit fotografies en color, obra del mateix autor. “Sóc un gran comprador de música, però m’agrada que els discos m’ofereixin alguna cosa més que simplement la música. Si el disseny no és acurat, quin interès pot tenir comprar un disc en lloc de baixar-lo d’Internet? Per això hi vaig posar les fotografies, per donar alguna cosa més. I perquè em sembla que no estan malament”, assegura el compositor reconvertit en fotògraf.
Els altres projectes
Després d’haver treballat amb Quintana i publicar un segon àlbum amb DiscMedi, Orgue de perfums, Lloses està treballant en el disc The Pleasure is Mine, del grup de música electrònica Flüor, del qual forma part; amb l’‘ala tecno’ de l’Escolania de la Quadratura del Cercle ha format Andròmina; amb el trio The Wonderful Electric Toys Orchestra s'ha passat tot el novembre a la Xina... I tot això sense oblidar altres feines en curtmetratges i altres encàrrecs. Tot plegat demostra que Lloses és el músic del moment.









.gif)

.png)

