Fa 25 anys que van morir Guillem d’Efak i Ovidi Montllor, dues de les figures que van aportar un toc de rebel·lia a una Nova Cançó sovint associada a la burgesia benestant barcelonina. Els de Manacor i d’Alcoi van contribuir decisivament a l’expansió del moviment amb cançons de gran qualitat i interpretacions magistrals, per això el Barnasants els dedica l'edició 2020. 

El festival Barnasants 2020 ret homenatge a aquestes dues figures emblemàtiques. Així, el concert inaugural anirà a càrrec d’uns retrobats Ovidi 4, la banda que formen David Fernàndez, Mireia Vives, Borja Penalba i David Caño, que tornen a reunir-se expressament per a l’espectacle Ovidi 25. Un dels participants, David Fernàndez, es mostra content amb el reconeixement que està tenint la figura d’Ovidi Montllor i destaca que els homenatges que se li fan no són institucionals sinó que van de baix cap a dalt. “El poder no havia planificat posar Ovidi Montllor com a referent”, assegura.

Un altre dels que canten peces de l’alcoià és Feliu Ventura, que veu en Montllor un referent que va més enllà de la manera de cantar. “Per mi és tot un referent, i no només de la cançó, també en la dicció i l’acció, que són les tres característiques bàsiques d’Ovidi. Tenia una sensibilitat especial per a la poesia”. Ventura afirma que no va arribar a conèixer-lo personalment però que li ha arribat bona part del seu mestratge a través d’amics comuns.

Qui sí que el va conèixer i tractar és Quico Pi de la Serra. En realitat van ser dos bons amics que van compartir molts moments junts. Tant és així que el 1986 Xavier Febrés va publicar un llibre-conversa entre tots dos dins de la col·lecció Diàlegs a Barcelona de l’editorial Laia i l’Ajuntament de Barcelona. Pi de la Serra enyora el seu amic: “De l’Ovidi trobo a faltar l’Ovidi. Era un dels meus millors amics. Venia molts cops a casa. Ell vivia a la part alta i jo al centre... Era un artista molt bo i feia moltes coses. La majoria de les seves cançons eren de lluita i d’intervenció. No podien funcionar en un sistema polític i social com el que teníem perquè molestaven la gent que formava part de les institucions públiques. Ell se’n queixava molt. La gent jove ha anat descobrint a poc a poc l’Ovidi i ara en canta les cançons perquè són molt bones. Era un gran fabricant de cançons i un gran intèrpret. I era d’esquerres, amb tot el que comporta en un món dominat pel neoliberalisme violent”.