El músic ha de fer de tot. I el músic de folk, encara més. Manu Sabaté, un dels joves valors de la música d'arrel catalana, serà especialment present en la propera edició del festival Tradicionàrius. Seguir-ne la presència a la programació ens serveix per copsar com de variat i divers pot ser aquest esdeveniment. 

El passat dimecres 8 de gener, a la presentació del Tradicionàrius, el sonador de vents Manu Sabaté va oferir un tast del que serà l'estrena del seu concert tot sol al festival. I el director d'aquest emblemàtic cicle que omple de folk els hiverns graciencs des de 1988, Jordi Fàbregas, va reivindicar per enèsima vegada la vigència i la constant renovació del sector. El cas d'en Manu, un dels joves instrumentistes que no paren de generar noves propostes en el camp de la música d'arrel, sovint al marge dels grans aparadors mediàtics, és especialment eloqüent en aquesta edició, la 33a, del Tradicionàrius.  


Per començar, Sabaté serà present aquest divendres 10 de de gener a la inauguració del festival, que vindrà marcada per l'homenatge que el festival farà a l'acordionista basc Kepa Junkera, actualment recuperant-se d'un ictus. Sabaté va ser un dels molts músics catalans que van participar en el doble disc Fok (Satélite K, 2017), on Junkera aportava la seva mirada a la música tradicional catalana), i després va formar part del grup base amb què el trikitilari de Bilbao va fer una extensa gira. Allà hi havia també el guitarrista Ciscu Cardona, que, amb Sabaté, són la 'part catalana' dels Gaizca Project, la formació que es presentarà aquest divendres al CAT, i on també hi ha l'acordionista basc Iñaki Plaza i les gallegues Ialma. Després de presentar-se a Bèlgica, a Alemanya i al festival Demandafolk de Burgos, Gaizca Project continuarà presentant-se els propers mesos a diversos països, de Corea a Catalunya.

Tornant al Tradicionàrius i a Manu Sabaté, el músic serà present també en una de les dues propostes de matinals infantils del festival. El 2 de febrer al migdia, participarà en la nova reencarnació del projecte NewCAT, aquest cop centrat en els poemes del Bestiari de Josep Carner, musicats per Joan Díaz. Després d'estrenar-se en gran format a la Fira Mediterrània de Manresa, al CAT es presentarà en la versió de sextet, amb Carles Belda (veu i acordió), Gemma Abrié (veu i contrabaix), David Domínguez (percussions), Juan Aguiar (cordes), Carles Marigó (piano i teclats) i el mateix Sabaté (vents).


El 5 de febrer, en les Vespres de Dimecres, les vives trobades de gots i cançons que coordina Marcel Casellas al Bar del CAT, Manu Sabaté farà duet amb l'acordionista Alba Tomàs. I la quarta aparició d'en Manu al festival serà per Carnaval i amb ball de gralles, el 21 de febrer, formant part de la colla Quatrevents. Ja fa uns quinze anys que toquen junts però des del passat estiu han redoblat l'aposta pel ball de gralles -la tradició centenària d'adaptar al genuí instrument de doble canya les melodies de moda-, ampliant el timbal a un set de percussió i afegint pedals d'efectes amb la gralla baixa. L'endemà, 22 de febrer, encara enmig del Carnaval, en Manu, formant part de l'orquestrina Metralla, vinculada al Lleó i la festa major de Reus, desfilarà pel Mercat de la Llibertat de Gràcia.

Com amb els Quatrevents, també hi ha pedals i efectes en una altra proposta amb què Sabaté participarà en el festival. Però la resta serà molt diferent. Serà una estrena i estarà tot sol. En el marc del nou cicle de concerts arran d'escenari, presentarà Los, anagrama de 'sol' i homenatge a l'os i tot el folklore que aquest animal emblemàtic ha generat als territoris de muntanya. Rondalles i llegendes es combinaran amb composicions pròpies i parts improvisades amb gralla, clarinet baix, tenora i baríton.

El 3 d'abril, s'acabarà el Tradicionàrius. Però l'activitat no s'acabarà ni de bon tros. La Xeixa, una associació de joves músics que conreen i estimen la música tradicional -entre ells, en Manu-, organitzarà a mitjan abril el I Congrés Nacional de Música d’Arrel. L'objectiu d'aquest esdeveniment és doble. D'una banda, analitzar i discutir des de diverses perspectives obertes quina és la situació actual del folk als Països Catalans. De l'altra, visibilitzar que hi ha un col·lectiu que treballa la música tradicional i que té moltes dificultats per ser escoltat i valorat. Sigui com sigui, de moment no paren de picar pedra.