Els Amics de les Arts es reinventen al Festival Ítaca

El festival Ítaca ha aconseguit tirar endavant part de la seva programació –amb el subtítol d'"Edició limitada"–, malgrat les restriccions que les mesures sanitàries han imposat a l'organització. Ahir divendres 20 de juny Ferran Palau i El Petit de Cal Eril van obrir el foc, i la segona actuació del cicle va anar a càrrec d'Els Amics de les Arts, amb un sold out de 500 entrades al camp de futbol de Corçà (Baix Empordà).

El de Corçà va ser el primer concert d'Els Amics de les Arts després d'un any i mig, i també el primer en format de trio sense Eduard Costa, ara L'Últim Indi. Encara inèdit el seu darrer disc –El senyal que esperaves (Música Global, 2020)–, el grup va optar per presentar els enregistraments que durant els mesos de març, abril i maig va fer en confinament, i que van agrupat en el disc digital Els dies més dolços.

El concert va començar amb la banda en format de trio (Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué) entonant "Tots els homes d'Escòcia", a la qual prosseguí "Els ocells", ambdues d'Espècies per catalogar (DiscMedi, 2012). Va ser en aquest moment quan el guitarrista Ferran Piqué va explicar que "el festival ens ha demanat que portessin el mínim, i per això ara som tres". Al llarg del concert, els gags entre cançó i cançó van ser constants, creant una molt bona complicitat amb un públic molt entregat i disposat a cantar totes les cançons. Entre les víctimes dels seus acudits vam poder comptar els músics Joan Dausà –i l'anunci d'Estrella Damm amb "aquella noia que fa patir"–, Manu Guix i Pep Poblet.

"Per mars i muntanyes" i "Déja-vu" van ser dues de le cançons més antigues del concert, i van recordar la primer etapa del grup, quan feien concerts en format de quartet i amb les bases rítmiques pregravades. Amb "Ciència-ficció" va incorporar-se la violoncelista Maria de Palol, que va acompanyar-los al llarg de gairebé la resta del concert. A continuació van interpretar "Apunto Shakespeare", "No ho entenc", "Ja no ens passa" i "L'arquitecte", amb la que el públic va alçar els telèfons mòbils a mode d'espelmes.
 
"El senyal que esperaves" va ser la següent cançó del repertori, una de les poques que van estrenar del seu disc inèdit, i que va comptar amb la participació de la ballarina Idu Massa, que també apareix al videoclip de la cançó. Idu també va ballar amb "Reykjavic", de Bed & Breakfast (Nómada 57, 2009), que van presentar com "una de les cançons més tristes del nostre repertori". A continuació, i del mateix disc, "La merda se'ns menja", "Casa en venda" –d'Un estrany poder (Sony, 2017)–, i possiblement una de les seves millors cançons, "Louisiana i els camps de cotó", amb la que van tancar el concert.

Els bisos van començar amb "L'home que treballa fent de gos" i la seva particular caixa de ritmes, i amb la popularíssima "Jean Luc", amb la que van aconseguir fer aixecar el públic de les cadires per ballar. Fora de programa i per aclamació popular, el trio va haver d'improvisar "4-3-3", una cançó que no havien assajat, però que va passar el filtre de l'ocasió. El concert es va cloure amb l'estrena en directe de la seva darrera cançó publicada, l'esplèndida "Et vaig dir" en format de balada.

Possiblement el format de trio –amb el color que li aporta el violoncel de Maria de Palol– resti força a una de les virtuts de la banda, que és el seu directe; però permet escoltar cançons del seu repertori que difícilment tindrien cabuda en un espectacle stàndard. Un concert que ells mateixos van qualificar com "un dels més bojos" de la seva carrera, però que és sens dubte un gran regal pels fans d'Els Amics de les Arts.
  Foto: Xavier Mercadé