L'últim que sabíem del duet de Sant Andreu era el seu èxit als Premis Enderrock el passat 5 de març, la nit que es van endur el seu primer guardó a "Millor disc de cançó d'autor" per votació popular pel seu segon disc d'estudi, Ginestà (Kasba Music, 2019). Quatre mesos més tard i després d'haver-ne passat tres tancats a casa, els germans Serrasolsas llancen un tema inèdit fresc i amb aires renovats titulat "Molts estius queden per viure". Els preguntem com està sent aquest aterratge a la nova normalitat i quines direccions preveuen per a Ginestà. 

Sembla que hagi passat molt temps del dia que vau pujar a l'escenari a recollir el vostre primer Premi Enderrock!
Pau Serrasolsas: Total! Sembla més llunyà del que realment és. Vam sortir d'aquella setmana molt contents, i realment aquell premi ha fet que ens conegui molta més gent, però és clar, nosaltres pensàvem que ens serviria per poder tenir molts concerts aquest estiu, fer promo per ràdios i altres mitjans... i la realitat va ser que al cap de deu dies estavem tancats a casa preparats per passar-hi un trimestre!

Júlia Serrasolsas: Però vaja, que al final continuem estant contents eh! És un reconeixement per un disc que encara està viu i de fet, això és el més important.

Amb tot plegat, ja pensaveu que seria un estiu tranquil... Però al final se us ha girat feina. Com ho porteu? 
J.S: A nivell personal, jo per exemple ara estic treballant en casals, i és guai perquè entre setmana vaig enfeinada i tal però sé que el finde tenim bolos i que la cosa segueix! 

P.S: Sí, jo també m'ho vaig combinant, de fet ara tindré vacances i aniré força més calmat! En el fons, crec que en cap moment ens vam imaginar un estiu sense concerts, sí que sabíem que serien en aforaments reduïts i diferents als que podríem haver fet en una situació normal... però és el que toca.


Acabeu d'estrenar un tema que apunta alt! "Molts estius queden per viure", a més, sona diferent del que havíeu fet fins ara, té un component més pop. 
P.S: Sí! És una cançó que també vam fer durant aquests mesos, però clarament pensant en l'estiu i també en cap on podíem redireccionar Ginestà. 

J.S: És una cançó molt "bailonga"! 
 
P.S: Sí, potser la forma de cantar-la és el que segueix més l'essència del que ja havíem tret, però volíem donar a la base una sonoritat més pop, que també és molt la música que hem estat escoltant nosaltres aquests mesos a casa. De fet, al princpi la cançó va néixer com una cosa més tristota, i amb l'Adrià vam intentar donar-li la volta i finalment ha evolucionat molt, tant en la lletra com en la música. 

J.S: Hem volgut buscar paral·lelismes amb la situació del confinament també, el fet que sigui una tortuga sortint de l'ou... hem volgut jugar amb això també perquè la gent s'hi pugui sentir identificada. 

Quins són aquests grups que us han influenciat en el canvi de sonoritat? 
P.S: Cariño, Ginebras, Cupido... tot aquest conjunt de grups indie-pop tenen un rotllo que en català no s'està fent, i hem volgut provar-lo perquè realment ens agrada molt!

A més, ve acompanyada d'un videoclip i una portada molt frescos.
P.S: Sí! Estem molt contents, tot i que al princpi teníem la idea que el videoclip fos un clip il·lustrat per la Queralt Guinart, com la portada, però no va ser viable pel timing i perquè ella també anava força enfeinada... i finalment hem tirat d'una altra opció i també ha sortit molt bé! 

J.S: Vam decidir fer un videoclip audiovisual en un rodatge que vam gravar al Delta de l'Ebre, amb tots els mosquits... [RIU]. Va ser molt xulo.

També té un deix ecologista. 
P.S: Sí, això és una tònica que mantenim des del principi de Ginestà. Realment és un recurs que ens surt de forma natural. En cap moment hem decidit que tingui un component ecologista o polític, però al final és com pensem i si surt incorporar-ho a les cançons, doncs benvingut!

J.S: Exacte. Que sigui una cançó d'estiu no vol dir que no hagi de tenir també un punt de conscienciació i realitat, al contrari. 
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Pau. (@pau.serrasolsas) el 22 Mar, 2020 a las 12:52 PDT

El confinament en realitat sembla que us ha provat bé... Heu estat molt actius.
P.S: Sí, durant el aquests mesos hem pogut explotar una mica el rebombori a les xarxes, sobretot les primeres setmanes!

J.S: Clar, al principi tothom estava molt atent a què passava a les xarxes i nosaltres també, i el Pau va tenir la idea de començar a penjar cançons amb més freqüència i jo participava en algunes també... Dedicàvem els matins a això, bàsicament.

P.S: Érem una mica monitos de feria! Però va ser divertit i sobretot entretingut, i a més ha fet que ens conegui més gent de la que ens coneixia abans de tot això. 

Han sortit noves cançons, d'aquesta temporada a casa?
J.S: Bé, de coses n'han sortit. Però sembla que hàgim tingut molt temps i molta creativitat i la realitat no ha acabat sent aquesta. 

P.S: Clar, el fet de no tenir nous imputs ni ganes de fer gaire coses feia que quan em posava a escriure sortien coses del passat, i justament veníem d'un passat que no vull que sigui la principal font d'inspiració [RIU]. Tot i això, van sortir algunes cosetes que inclouré en un EP d'aquí pocs mesos, però no formarà part de la discografia de Ginestà.

Suposo que sentirem "Molts estius queden per viure" als concerts d'aquest estiu! Hi haurà més sorpreses al repertori?
P.S: Afegirem aquesta cançó, és clar! 

J.S: Del disc anterior tocarem totes les cançons, després també en fem tres o quatre del primer disc Neix (Kasba Music, 20), "Molts estius queden per viure" i també una d'inèdita que publicarem més endavant. 


I la banda, seguirà igual?
J.S: Hem fet algun canvi també a la banda. Ara som un grup mixt de veritat! Hem incoroporat una guitarrista, ja que el noi que hi havia ha hagut de plegar i de fet, ens la va recomanar ell mateix. Per la resta som els mateixos! 

Bé, és que no fa ni un any que va sortir Ginestà, tot això us ha enganxat a mitja gira de presentació. 
P.S: Clar. Amb tot això de la pandèmia ens vam plantejar intentar treure un altre disc a l'alçada per poder seguir fent bolos, però realment ens semblava una mica injust no donar a Ginestà la volta que es mereix. Creiem que encara pot donar molt de sí. 

J.S: D'alguna manera creiem que l'hem de rescatar, que tot i que aquest any hagi sigut estrany, volem fer-lo sonar encara uns mesos mes! 

A més, de l'altra forma hauria estat fer les coses a marxes forçades. Us agrada treballar sota pressió?
J.S: Amb l'altre disc va ser com ho vam fer, ens van dir "tal dia podeu presentar el disc al Barnasants", i ens hi vam posar! Però crec que ara tenim ganes de fer-ho amb una mica més de calma. Tot i així d'alguna manera aquesta pressió ens va donar l'empenta que necessitàvem. 

Esperem que duri aquesta empenta! 
P.S: I tant. Tenim moltes ganes de seguir provant coses i en realitat, aquest tema dels tempos és el que d'alguna manera ha fet que ens ho agafem més com una feina "de veritat".