Amb 40 anys d’ofici a les espatlles, Tomeu Penya s’ha guanyat el dret a fer el que li ve de gust sense haver de donar gaires explicacions. El seu nou treball és Natura (Blau, 2020), un EP de cinc cançons en el qual barreja sonoritats sense perdre l’inconfusible estil del cantautor de Vilafranca de Bonany. Avui n'estrenem un dels temes que el conformen, una havanera, passada pel sedàs de Penya, que originalment havíem de sentir a la gala dels Premis Enderrock de la Música Balear, però que l'artista va decidir finalment reservar, per poder-la descobrir avui. Presentem "Calonge".

 
Un nou disc i ja en van…
Si els comptem tots, inclosos els directes i els recopilatoris, perquè tots valen, crec que al mercat han aparegut un total de 32 discos més o manco. Ja són molts anys…

Què fa especial Natura? 
La cançó que li dona nom. A la meva manera defens la natura en un moment especial com el que estem vivint. Jo som el clàssic compositor que no m’agrada fer pensar gaire a la gent i m’estim més remoure els sentiments, però en aquest cas és una cançó feta per reflexionar. Ses altres, en canvi, són històries quotidianes d’amor, desamor, sexe... el que vivim cada dia.

Després de tant de temps, et sembla que has creat escola? Tens algun deixeble? 
No ho sé, però m’agradaria pensar que sí. Fa pocs dies un crític musical em comentava que tots els artistes que han fet country i canvien d’estil són uns maleïts excepte jo, que segueixo fent country però també m’apunto al tango o al rock’n’roll, i tot el que faig està ben acceptat. Això em fa estar molt satisfet.

Pots llegir l'entrevista completa al número 311 de la revista Enderrock, pròximament a quioscos i llibreries.