Col·lectiu Soroll presenta Violència (Propaganda Pel Fet!, 2021), el seu primer curta durada. A l'EP hi descobrim 3 peces amb què el grup ens convida a qüestionar la validesa d'algunes paraules que han quedat banalitzades per la comunicació política, com passa, precisament, amb "violència". Així, i a través d'un discurs del regidor de la CUP a Reus Edgar Fernández -detingut el passat mes de febrer-, el trio crea un diàleg entre els arranjaments musicals i les preguntes que ens interpel·len.

Els artífexs de tot plegat són el bateria David Viñolas, el teclista Arnau Caparó, i el guitarrista Marc Serrats 'Xerramequ'. A més, per enfilar cadascun dels temes han comptat amb Oriol "Dry" Rafí al remix vocal de "Violència", amb Marià Roch a la mescla de la instrumental, i amb St Ignatius Conspiracy Dub pel dub final. Parlem amb el trio per conèixer més de prop aquest disc que avui estrenem en primícia.




"Què és la democràcia? Què és la violència? Què és el terrorisme?", comença preguntant-se el discurs de Fernández. A mesura que avança la cançó, les preguntes van trobant resposta de la mà del mateix polític. Prenent com a matriu l'estructura de la intervenció del regidor, que forma la versió oral de la cançó, Col·lectiu Soroll ha pogut “construir el riddim concret i ad hoc”. El to en si de la veu del polític i l'ambient que el grup aconsegueix crear amb la melodia de "Violència" presenten, tal com descriu la mateixa banda, “moments sublims de violència verbal -contra el sistema, en aquest cas– i a tall de metralleta verbal”.



Sense empetitir la importància del discurs de Fernández a la primera cançó, el grup explica que també han volgut incorporar a l'EP la versió instrumental per fer valdre la pròpia tasca: “En servir la pista instrumental, t'adones de molts motius i detalls que són a la versió oral, però que et passen desapercebuts -especialment tot l’assumpte guitarrístic del Xerramequ- i que prenen volada quan fem callar l’Edgar (nosaltres, que som els únics que podem fer-ho)”. 



Després del primer tema a tall de spoken word i la següent versió instrumental, Col·lectiu Soroll afegeix encara una tercera peça. St Ignatius Conspiracy Dub són els encarregats de desfer el diàleg inicial de pregunta-resposta per deixar només les qüestions que Fernández plantejava. Un cop fet això, integren efectes d'eco i reverberació per crear un dub que, segons el trio, està ocult en totes les cançons del món. 

Aquest fet, juntament amb el riddim de la peça, demostra l'afecció del Col·lectiu Soroll per “la tradició i la cosmovisió jamaicana de la música.” En la mateixa línia, el trio explica com, per cercar el dub, “cada especialista té el seu camí de llum, o de foscor, i el seu reguitzell d’aparells i trucs sonors. En aquest cas vam encarregar la cerca del dub d’aquest tema als bagencs St Ignatius Conspiracy Dub, que han jugat a obrir i tancar aixetes, de tot una mica, i han optat, com no podia ser d’altra manera, per fer-nos preguntes, que finalment és el més important de tot plegat".