ENDERROCK: Sonic Youth, Lou Reed, Sisa i ara Els Pets amb Bondia (DiscMedi, 1997).
JOAN REIG (bateria): Els discos tenen vida després de l’any que es componen, graven i editen. Com a oient és un plaer revisitar un clàssic, i com a espectador, veure artistes, recuperar discos emblemàtics en directe.
EDR: Quina sensació heu tingut tornant-vos a cordar les americanes de la gira Bondia?
J.R: M’he engreixat deu quilos, si fa no fa, i la camisa encara me la puc posar. La música es porta millor, ens la creiem i la defensem en directe. El pop és immortal, les cançons que estan ben fetes poden durar tota la vida, perquè moltes de les coses de què parlen encara són vàlides: “Massa jove per fer-se gran” o “Una fiblada a la pell”, que parla del maltractament, malauradament encara present a la nostra societat.
EDR: Bondia és el vostre disc més popular?
J.R: Va sortir en un moment en què el ‘rock català’ anava de davallada i va ajudar a què també se’ns valorés al marge del moviment. “Bon dia” és un gran single, i amb “La flaca”, de Jarabe de Palo, va ser el que més va sonar a l’estiu a les o a les emissores comercials. Altres cançons com “Bona nit”, que pares han posat als fills abans d’anar a domir, van fer del Bondia un àlbum intergeneracional.
EDR: Quines són les primeres reaccions de la nova gira?
J.R: Pel que he llegit a fòrums, molt positives. Al públic li ha agradat molt l’escenografia, el vestuari, la posada a escena, les projeccions del realitzador Àlvaro Sanz, així com el fet que toquem les cançons en el mateix ordre del disc. Després a la segona part toquem temes de diferents èpoques del grup.
.gif)
