El formigueix de gent i cotxes que a partir de les 7 de la tarda hi havia pels volts del pavelló de Fontajau de Girona feien preveure que en aquest espai, que fa quatre anys que és sec de concerts, n’hi passaria una de memorable. Més de 6.000 persones es van congregar en aquest recinte per acompanyar Joan Dausà en l’inici de la gira del nou disc, Immortals (Promo Arts Music, 2026), en el marc del Festival Strenes. No són uns espectadors normals, és un públic que fa anys que es va rendir als encants del cantant de Sant Feliu de Guíxols i el segueix allà on va, sigui al palau Sant Jordi de Barcelona sigui al Vistalegre de Madrid.
 

Amb una posada en escena pròpia de les grans estrelles, el primer tema de la nit, "Welcome to my party", era tota una declaració d’intencions de la festa que era a punt de començar, amb una haka que sonava de fons i que més tard es convertiria en un ritual de grup i també de pas als moments immortals que Dausà deixa a cada nova producció, a cada nou espectacle.

En la primera part de l’actuació, l’artista va interpretar alguns temes del seu nou disc com "De cor i de genolls", "Els temps tornen a canviar" -una versió actualitzada de l’emblemàtica "Els Temps estan canviant" de Bob Dylan-, i "No val la pena cridar".

La sorpresa però arriba amb la segona part, quan va baixar de l’escenari i, obrint-se pas entre el públic, es va dirigir cap a una plataforma situada enmig de la pista. Allà, sol amb el piano i aquella dolça xerrameca que captiva grans, joves i petits, va interpretar algunes cançons que han fet història per a diverses generacions com "Bailar pegados", "Mujer contra mujer", "Se fue", "Y como és el", "A tu lado" i el seu "Truca’m".
 

Després d’aquest momentàs, el cantant va tornar a l’escenari principal per tancar la nit amb alguns clàssics propis com "Judit", "Queda’t així", "La gran eufòria" o "Jo mai mai", que van arrencar els espectadors dels seients per cantar i ballar al ritme que marcava el prestidigitador en què s’ha transformat Joan Dausà.