Arribar i Ploure, el grup format pel músic Àlex Pujols (Txarango) i l'actor Ricard Farré, llançarà aquesta tardor l'espectacle Un concert dramàtic amb tota una barreja de cançons, comèdia i improvisacions que tindrà, com ells mateixos asseguren, "molts riures i pocs plors".

Durant tots aquests anys des que us coneixeu, havíeu previst fer alguna cosa junts?
Àlex Pujols: Ens vam conèixer el 2014 a la gravació del videoclip “Músic de carrer” que vam fer amb Txarango. Des de llavors vam mantenir una amistat que ens va fer adonar que compartim un imaginari comú, una manera de fer i un humor molt similar, però, en haver tingut els dos una carrera musical i teatral molt intensa en paral·lel, no ens havíem plantejat fer res junts fins fa uns mesos.
 
Ricard Farré: Va ser l’any passat -el cap de setmana abans que ens tanquessin a casa per culpa d’aquesta maleïda pandèmia- que ens vam retrobar en una festa solidària, i això va ser l’espurna (mentre menjàvem una crep gegant al bar Torpe de Calella) que més tard ens ha fet tirar endavant amb aquest projecte que ens rondava pel cap de música i humor, diferent i fresc.
 

Sou un músic i un actor de professió, però en el fons, els dos sou una mica les dues coses, oi? Heu après molt l'un de l'altre?
A.P: La veritat és que sí. Jo soc un músic que tota la vida ha fet teatre amateur i en Ricard, un actor que durant molts anys ha tocat la bateria i el piano.
 
R.F: Tot i que ja no recordo ni de quin color té les tecles, el piano. Sort de l’Àlex que em salva amb les cordes.
 
A.P: Tot i això, ell volia fer un grup de música! Jo tenia ganes de fer alguna cosa de teatre, però com que els dos compartim la passió per la música i el teatre i normalment ho hem viscut des d’àmbits diferents, unir-les a Arribar i Ploure ha sigut molt enriquidor.

Plegats, com a Arribar i Ploure, esteu preparant un espectacle...
A.P: L’espectacle que estem preparant i que estrenarem a la tardor, l'hem anomenat Un concert dramàtic, ja que a més de música també parlarem i intentarem riure i passar-nos-ho bé amb el públic.
 
De tot aquest xou, després en sortirà un disc?
R.F: De moment la idea és treure un parell de cançons durant els propers mesos i no descartem, més endavant, treure un 'discassu' amb la desena de temes d’estils ben variats que tenim escrits.

 
Sortiu a la llum en un moment ideal per a formacions petites. La pandèmia ha tingut a veure en el naixement d'Arribar i Ploure?
A.P: Totalment. Amb Txarango havíem hagut de suspendre la gira, a en Ricard li havien caigut molts bolos i quan ens vam decidir a engegar Arribar i Ploure teníem clar que seria una formació petita (nosaltres dos i un tècnic) perquè fos un espectacle adaptable i fàcil de moure. Però no només la pandèmia ha condicionat el format sinó que també ha tingut a veure amb el contingut del mateix xou: com a societat, ara més que mai, ens fa falta riure i per nosaltres també ha estat terapèutic crear unes cançons divertides i un espectacle d’humor.
 
R.F: De fet, tota la part creativa l’hem feta durant la pandèmia, per videotrucada. Després ja ens hem pogut anar trobant presencialment, que és quan treballem millor. Som del directe! 
 
Quines tasques fa cadascú en aquest nou projecte?
R.F: Com a bona companyia, ho fem tot una mica entre tots dos. Tenim un cap ple d’idees i ens fem riure molt mútuament, i això ho és tot. Xalem molt escrivint tot allò que ens passa pel cap, a quatre mans, i ho anem transformant amb les cançons que hem parit, sempre amb l’humor de bracet. L’Àlex s’ocupa més de la part musical -ja que és un gran músic-, mentre que jo penso més en escenificació i com “actuar” i cantar les cançons.
  
Com us definiríeu en tres paraules?
R.F: Només tres paraules? Merda... ja les he dit! (RIU)
 
A.P: Xof, ursai, esclop.
 
R.F: Són paraules que surten a les nostres cançons. Spoiler!
 
Quin públic creieu que és el més pujarà al vostre carro? Fa la sensació de ser apte per a un públic molt versàtil.
R.F: Estem molt sorpresos de la rebuda que ha tingut la nostra primera cançó a les xarxes, hem vist que connecta des dels nens fins als avis, passant pels adolescents i els madurs, i això ens fa molt contents! Ens agrada que sigui popular, i tots els “plowollers” que pugin al nostre carro seran benvinguts.

Alguna anècdota del rodatge de "Xof per tu"?
A.P: Doncs em vaig deixar l’ukelele. Això no seria una anècdota si no fos perquè el dia que vam gravar la cançó també me’l vaig deixar. Quan vam gravar el tema a l’estudi vaig anar amb cotxe a buscar-lo però el dia del rodatge, ja em veus a mi amb la Vespa que surt al videoclip tornant a casa buscar-lo...